tag:blogger.com,1999:blog-6913181632996942160.post5465647462911506840..comments2024-01-17T18:01:08.769+01:00Comments on la pedra i el marge / LPM: Catalunya ens interpel·la a totsManel Rodríguez-Castellóhttp://www.blogger.com/profile/07917023123094238958noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-6913181632996942160.post-38729990514863644602017-09-18T11:17:18.008+02:002017-09-18T11:17:18.008+02:00Bueno, Luis, por lo menos siempre hay Cotarelos y ...Bueno, Luis, por lo menos siempre hay Cotarelos y Izquierda(s) Castellana(s) que rompen la norma del silencio y abren la puerta a aquella solidaridad interrepublicana con que siempre soñamos. Por lo que sé del acto de Madrid en Lavapiés, todavía hay esperanzas, todavía hay poesía y dignidad. Un abrazo.Manel Rodríguez-Castellóhttps://www.blogger.com/profile/07917023123094238958noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6913181632996942160.post-4370228268101578292017-09-18T11:14:55.096+02:002017-09-18T11:14:55.096+02:00Ja saps, Maria Josep, sempre benvinguda a aquest e...Ja saps, Maria Josep, sempre benvinguda a aquest espai, que és obert. Tens raó, hi ha hagut i hi ha posicionaments clars, tant individuals com col·lectius, sobre el tema concret del referèndum. Jo mateix he subscrit el manifest de Viadel i companyia. En qualsevol cas, l'atonia que comentàvem no és patrimoni dels escriptors, a qui sempre demanem un lògic plus de claredat i compromís, sinó molt especialment dels polítics i de la societat (i no sabem si fou abans l'ou o la gallina). El procés que està vivint el Principat des de fa almenys deu anys, en comptes d'esperonar-nos als valencians com a poble sembla que ens ha tenallat les escasses forces civils amb què ens pensàvem comptar. Em sembla inaudit. Uns per por (de no ser contaminats per tanta alegria) i altres per pena, els anys de desgovern del PP ens van deixar exhausts, però el govern de l'esquerra no ha estat capaç tampoc d'infondre'ns il·lusions. Més aviat al contrari, sembla que ens prefereixen aïllats i preservar-nos contra el perill de creure'ns mig amos del nostre destí. I la societat civil, i els escriptors? Doncs això. Una abraçada. Manel Rodríguez-Castellóhttps://www.blogger.com/profile/07917023123094238958noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6913181632996942160.post-51602352129730864262017-09-17T17:53:30.224+02:002017-09-17T17:53:30.224+02:00Disfruto, con tu lectura, del consuelo de estar ac...Disfruto, con tu lectura, del consuelo de estar acompañado. La vergüenza vivida solo deviene en melancolía por eso es más de agradecer tu compromiso inagotable. Un abrazo.<br />Luis Antolin Jimenohttps://www.blogger.com/profile/03369804203661922395noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6913181632996942160.post-48737461370471377502017-09-17T00:35:19.628+02:002017-09-17T00:35:19.628+02:00Amb permís, m'afegesc al vostre diàleg.
En pr...Amb permís, m'afegesc al vostre diàleg. <br />En primer lloc, gràcies per l'article, Manel. I de seguida: jo també trobe a faltar un posicionament rotund per part dels escriptors del País Valencià, en conjunt; dels que escriuen en castellà i, sobretot, dels que escriuen en català. Tot i així, cal parar atenció a iniciatives lloables, com ara el manifest que promouen, entre altres, Gemma Pasqual i Octavi Monsonís, que, a pesar de l'aparença sonsa de "Va de democràcia", dóna clarament suport al Referèndum d'autodeterminació. I també veig que, a les xarxes socials, hi ha molta gent del gremi que s'hi està posicionant clarament: Jàfer, Navarro, Tomàs Llopis, Núria Cadenes... I Jordi Sebastià, que és polític, i també escriptor. Potser ens cal, això sí, cohesió, i fer-nos sentir en plataformes i mitjans més enllà de la volatilitat de la xarxa.<br />Que tinguem sort! Abraçades per als dos.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6913181632996942160.post-44803072924373558882017-09-16T10:30:00.499+02:002017-09-16T10:30:00.499+02:00Efectivament, Ramon, ara més que mai cal parlar fi...Efectivament, Ramon, ara més que mai cal parlar fins a quedar afònics i una mica més. Són dies crucials per a Catalunya però també per als qui no hi vivim. La dignitat ens la hi juguem tots. I els silencis també són, sovint, clamorosos. Una abraçada.Manel Rodríguez-Castellóhttps://www.blogger.com/profile/07917023123094238958noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6913181632996942160.post-16855030040484777932017-09-16T09:29:56.736+02:002017-09-16T09:29:56.736+02:00El primer que faig avui és llegir la teua columna,...El primer que faig avui és llegir la teua columna, Manel, perquè ja sabia de què tractaria. Perquè no m'esperava que tractés d'una altra cosa. Si de tots els escriptors d'aquest país pogués esperar això, tindríem molta força. Però no. Resulta que hi ha massa gent entre nosaltres que no s'hi sent interpel·lada, per por, per interessos, per continuar fent la viu viu. I ara no cal fer la viu viu. Ara cal parlar. Els silencis o les fugides d'estudi d'escriptors que haurien de parlar fan pena. Hi ha qui encara està pendent i baveja perquè l'statu quo cultural espanyol li faça una ressenyeta del seu llibre... Gràcies per la teua escriptura.rrrhttps://www.blogger.com/profile/10971409687045705387noreply@blogger.com