Hauria
de figurar aquest títol de Hölderlin, un dels cims de la poesia de
tots els temps, en el frontispici del Bundestang o a la porta del
despatx del director del Deutsche Bank. El somni retrospectiu de
Grècia d’il·lustrats i romàntics, en especial els alemanys, va
aconseguir remuntar el riu de la història per descobrir les fonts on
brollava l’aigua d’Europa, composta essencialment de l’hidrogen
de la raó i l’oxigen de la llibertat. Era la mateixa utopia que fa
reclamar a Espriu, molts anys més tard, “la suprema unió i
igualtat entre tots els homes”. Amb el temps i la victòria agònica
del capitalisme més salvatge els amos del mercat considerarien la
cultura una excrecència lamentable i, en el millor dels casos, la
relegarien als museus de les coses inservibles i en el pitjor
n’omplirien el gran buit amb estadis i televisions on només se
sentiria el crit unànime del gol. No cal sinó mirar l’anunci en
què un aficionat esgarra amb fúria els fulls d’un diari que
informa sobre els problemes actuals per lliurar-se tot seguit a la
catarsi bàrbara del baló per comprendre el grau d’abjecció moral
a què hem arribat mentre s’esmicola el vell somni d’Europa. I
més si hi afegim que l’anunci en qüestió és l’oficial, una
injecció lectal de narcosi mentre ens acostem a l’abisme i el
Govern de l’Estat es converteix en patètica riota a nivell
planetari. Però hi ha Grècia i la imminent cita amb les urnes que
potser esclarirà molts dubtes. En un article de l’amic Amadeu Sanz
que es pot consultar per internet a La paraula nostra i de qui
manllevem el títol d’aquesta columna, a propòsit de la visita del
periodista de Syriza Yorgos Mitralias al nostre país s’hi compara
la situació actual dels grecs amb la d’Espanya: la compra ingent
de material bèl·lic a les grans potències per mantenir una guerra
freda fomentada durant cinquanta anys contra Turquia, d’una banda,
i la guerra depredatòria de l’especulació immobiliària de
l’altra. El combat entre el poder financer i la dignitat dels
pobles està inspirant avui els darrers versos a Grècia.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 16 de juny de 2012.
Tant de bo siguen capaços, els grecs, de donar-nos l'enèsima lliçó, no la darrera. I no puc deixar de transcriure, perdona'm: Pero las virtudes de los alemanes son brillantes maldades y nada más; pues sólo son fruto de la necesidad, impuesto a la sequedad del corazón con fatigas de esclavos por un miedo cobarde […] En el pueblo alemán, los discípulos de las musas crecen llenos de amor, de espírirtu y de esperanza; los ves siete años más tarde y andan errantes como sombras, silenciosos y fríos, son como un terreno que el enemigo ha sembrado de sal (Hölderlin, Hyperion) I no ho dic pels alemanys, sinó per tots aquells que d'ací uns anys puguen estar molt i molt penedits de tot l'embolic que n'estan fent. Que els déus ens protegeixen!
ResponElimina