L'hora de la veritat

A hores d'ara el balanç provisional de la devastació provocada per la DANA és de 207 morts, gran part d'ells a Paiporta, i un nombre que gira entorn dels 1.900 desapareguts. Hem pogut veure les imatges de la tragèdia gràcies a À punt, que n'ha fet un seguiment des de primera hora incansable i exemplar, i després en les altres televisions, de manera especialment solvent i colpidora a TV3, com és habitual. Mentrestant, i per comparació inevitable, la premsa de Madrid, quan ja era més que demostrada la magnitud del desastre, centrava la seua atenció en la interrupció de l'AVE a València. Una clamorosa evidència del concepte que a la capital del Regne d'Espanya tenen de les seues "províncies" i del globus mediàtic que l'aïlla d'una realitat que només compta a l'hora dels tributs i la grandiloqüència. El paisatge dantesc que n'ha quedat a la Plana d'Utiel, la Foia de Bunyol, a grans extensions de la Ribera i a l'Horta Sud no es pot comparar amb res que ens haja passat als valencians en el passat, ni tan sols durant la riuada de 1957 ni la pantanada de Tous de 1982 i els altres aiguats que històricament ens han caigut. Si els morts no es poden ressuscitar –i és més que probable que la sinistra xifra augmente les properes hores i dies–, si els danys materials són lluny de poder ser avaluats i reparats i les persones afectades directament tardaran molt a poder refer les seues vides, és clar que n'haurem de parlar durant molts mesos i treballar molt solidàriament i eficaç per alçar del fang un país devastat i un poble injustament abandonat pels seus governants. O molt ens equivoquem o aquesta tragèdia serà –ha de ser– un punt d'inflexió en el present i el futur del País Valencià. És com si el teló de la comèdia que ha anat fabricant-se durant dècades de Levante feliz o Terra Mítica i altres insultants retolets hagués caigut estrepitosament d'un colp. És l'hora de la veritat.

I en l'hora de la veritat, de les veritats, ja no ens poden enganyar amb el conte de la lletera, ja no ens poden tractar com a estúpids ciutadans de tercera. Els responsables d'evitar que una tragèdia anunciada i cantada com la DANA tingués tal poder de destrucció han fallat estrepitosament. En primer lloc en l'aplicació de polítiques de prevenció i emergències, amb l'escandalosa supressió de la Unitat Valenciana d'Emergències i les retallades als bombers. Però molt especialment, amb actituds que freguen l'acció criminal per abandonament de les responsabilitats amb greus conseqüències per a la població, en l'atenció als reiterats avisos del que s'acostava i de l'evidència dels aiguats i en l'augment espectacular ja a mitjan matí del 29 dels cabals a la capçalera del riu Magre i de rieres i barrancs i en l'activació dels protocols d'alarma que haurien de correpondre al cas. La inhibició irresponsable de Mazón a l'hora de la veritat l'invalida com a representant màxim dels valencians perquè demostra la seua ineptitud per al càrrec. Batega al fons de la seua passivitat davant el desastre una incapacitat per comprendre la realitat, una adhesió infantiloide a negar una evidència desagradable. Ell, que ja somiava a recuperar la Copa d'Amèrica per al seu curriculum, es troba amb la impertinència de la DANA en el moment menys oportú i amb el seu Secretari de Seguretat i Emergències, Emilio Argüeso, desaparegut en els moments decisius perquè estava entregat en cos i ànima a la tasca patriòtica d'organitzar els Festejos Taurins amb el seu homònim d'Espectacles Públics. La primera compareixença pública de Mazón a les 11.45 per no dir res és la prova que ja ha perdut l'oremus de la realitat. A les 13.00 es fa gravar un vídeo que després esborra però tothom ha pogut veure i en el qual anuncia que la tempesta ja se'n va cap a Conca, que aquí no pasa nada y todo está bajo control. No és fins a les 20.11 que envien un senyal d'alarma als mòbils, quan el pitjor ja ha passat i milers i milers de ciutadans es troben atrapats en els colls d'embuts de les carreteres, els polígons, els centres comercials i tots els laberints de l'urbanicidi i l'amuntegament de personal. La compareixença de les 21.30 passarà a la història de la indigència política, comunicativa i humana d'un líder polític. A les 0.30 es presenta disfressat per a l'ocasió amb un jupetí de color roig (Felip VI ho farà en vestit de campanya, sempre hi ha hagut classes). Carlos Mazón ha d'assumir les responsabilitats pròpies del càrrec que ostenta.

I és que navegar amb bona mar, damunt les suaus onades de l'èxit, mentre un es pren un piscolabis i grava simpàtiques imatges i cançonetes lleugeres per a TikTok, és cosa fàcil. El bon navegant es demostra enmig del tràngol. I a l'hora de la veritat aquests personatges de cartró de la comèdia valenciana s'han demostrat uns perfectes inútils. Són polítics que només miren el propi profit i sempre en direcció a la Villa y Corte. Més que per fatxes –que ho són, i molt, per bé que maquillats de liberals, entossudits a simplificar la complexitat del món a les seues coordenades mentals de sota, cavall i rei–, fan por per ineptes, incapaços de dirigir i gestionar la cosa pública i l'interès comú. Com en l'accident del metro i altres tragèdies, faran mans i mànigues per no pagar-ne la factura, passar full i eixir-se'n de rosetes, tot i que aquesta vegada, amb els milers i milers d'afectats directes, de morts, de gent que ho ha perdut tot i que s'ha sabut abandonada, ho tenen més difícil. Però l'hora de la veritat reclama reparar el mal, cosir la xarxa de la solidaritat popular i exigir l'assumpció de responsabilitats polítiques al màxim nivell. I demana continuar debatent sobre les causes que agreugen episodis com el de la DANA en un país propens a aquest tipus de fenòmens que aniran en augment amb el canvi climàtic i que ha estat venut a l'especulació urbanística, la falta d'una ordenació racional del territori i la manca de finançament i infraestructures. Necessitem urgentment un projecte nou de país que mire pels seus habitants, amb polítics que el coneguen en profunditat i l'estimen. Necessitem enfortir els llaços d'una identitat solidària a través de l'organització civil i popular. Realment necessitem traure el País Valencià de mapes aliens per fer-lo entrar en la pròpia història i poder decidir col·lectivament el seu present i el seu futur, més ric, més lliure, més net i més just. És l'hora de cantar les veritats.

[Publicat al Diari La Veu del País Valencià el divendres 1 de novembre de 2024.]