[Gravat a casa el diumenge 31 de maig de 2020.]
VIROSFERA
Conciliats,
fem via
cap
a la fi del món.
Gabriel
Ferrater
L'immensament petit
amb
l'infinitament gran
es miren fit a fit i es
reconeixen.
En un gra de sorra hi veiem el
món
o escoltem les veus dels
auguris
en la innocència alada dels
ocells
que creuen el vespre.
El que tenim tan a prop i tan
a dins
com el que sembla tan lluny,
a l'espai exterior,
igualment
remots
i inabastables.
En
aquells bassals que es formaven
en
els llargs
dies de pluja de la infància,
grans com estanys, com petites
mars fangoses
que a l'escola ens havien
ensenyat que eren plens
d'invisible vida minúscula
s'hi reflectia el ball infinit
dels cossos celestes, les
galàxies
i l'univers,
i de tant en tant també la
silueta fugaç
d'una oroneta o d'un avió.
Com en aquells bassals de la
infantesa
l'immensament petit i
l'infinitament gran
mirant-se fit a fit, fonent-se
en l'harmonia de les formes i
el silenci.
[Poema publicat a El Nacional.cat el dissabte 30 de maig de 2020.]
🌱🌱🌱🌱
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada