Menú final d'any

Ens temíem el pitjor, sobretot perquè enguany la dana oferia una excusa perfecta per a la pràctica de la demagògia, la hipocresia i una propaganda desfermada a compte de la providència, divina o estatal, que de vegades són difícils de distingir en una Espanya oficialment laica però encara catoliquíssima de substrat, maneres i poder. Del discurs del rei, que juntament amb la loteria dita nacional és un pegament nadalenc de contrastada eficàcia per a la unitat pàtria, me n'assabente, com sempre, l'endemà per la premsa. Felip VI li ha agafat gustet a això dels discursos, en contra de la tradició de no ficar-se en política que son pare va heretar directament de Franco, a qui sempre va fer molt de cas. I, no cal dir-ho, el monarca cada dia s'escora més a la dreta, facció a la qual pertany per naturalesa i vocació, que no debades és un rendista de luxe i gran propietari. Passada la referència obligada i protocol·lària als afectats de la dana –que després de la pluja de fang amb què va ser rebut a Paiporta tot esforç és poc per recobrar la legitimitat i autoritat perdudes: funeral catedralici, vermudet catarrogí i el que faça falta– amb l'etèria promesa de no abandonar-los quan tant costa ja que arriben les primeres ajudes d'urgència, va seguir-hi el bla-bla-bla sobre l'habitatge, la serenitat en la confrontació política i la immigració, sobre la qual va escampar tot d'ombres sinistres que sintonitzaven molt bé amb el que els de Vox no es cansen de repetir. En fi, que malgrat tot ja hem passat Nadal i ja som al segon dia o Sant Esteve sense gaire trencadissa, moderats en el menjar i el beure i escalfant motors per a la manifestació del 29 de desembre en què tornarem a eixir al carrer per demanar la dimissió de Mazón i companyia, depuració de responsabilitats penals i noves eleccions. Per manca de voluntat i d'insistència que no siga.
Per l'horitzó ja torna el serrell sinistre de Trump, que ara ve cavalcant a lloms del poderós cavall vencedor d'Elon Musk, el magnat al·lèrgic a la democràcia que representa més bé que ningú el capitalisme salvatge que es concentra en cada vegada menys mans, que menysté per la via de la negació –fatxenda com ell sol– els efectes del canvi climàtic i que està proporcionant una pluja de milions de dòlars a l'extrema dreta europea. Aquests i altres genets de l'apocalipsi, que ja somnien a fundar noves pàtries a Mart quan s'hauran cruspit tota la terra, escampen la seua bilis negra (més que trista, irascible) en el terreny adobat per la ignorància, la despolitització i el campe qui puga. Fa feredat comprovar amb quina facilitat l'imperi de la demagògia i el destrellat va guanyant addictes en els que en altres temps van ser baluards de la democràcia. Males notícies per als més fotuts, que no troben la manera de rearmar-se contra el discurs d'un capitalisme que sempre sap entabanar el personal i reinventar-se. Amb dinerets, torronets, la llei de sempre. Si la meitat dels recursos esmerçats en la propaganda que manté engreixada la maquinària del poder i la roda d'una economia cada vegada més exclusiva i excloent s'invertissen a corregir les desigualtats i combatre les injustícies… 
Males notícies per a Ucraïna i per a Gaza i per al kurds de Síria, males notícies per a un món que torna a estar polaritzat i dividit entre autocràcies i democràcies fallides, enemics geoestratègics enfrontats pel control dels recursos (encara) disponibles però idèntics en l'essencial, al voltant de la idea d'un poder cada vegada més allunyat del control ciutadà, més aliè als interessos de la població, més irresponsable respecte d'un futur cada vegada més negre per al conjunt de la humanitat. 
Amb aquest menú espès, caòtic i indigest anem acabant l'any, sense massa espai per a l'esperança com no siga la de fiar-ho tot a les pròpies forces i a la força de l'imprevist, de la capacitat de reacció que sempre es posa a prova en les grans ocasions. De manera que demanar que l'any que ve mos ho millore no és demanar massa ni és voler la lluna en un cove, perquè estem tan fotuts, al capdavall, que no ens podem permetre el luxe del pessisme. Que ho acabeu de passar bé. 

[Publicat al Diari La Veu del País Valencià el divendres 27 de desembre de 2024.]