dissabte, 18 de febrer de 2012

La porra

L'hivern d'aquell any fou molt cru, tant com el d'enguany o més. Però la sensació tèrmica de fred extrem no era provocada, com sovint passa, per vents del nord sinó per la indefensió en què ens trobàvem els milers de manifestants que omplíem cada dia amb l'ai al cor els carrers de València, esbatussats d'una banda per la policia i de l'altra per escamots ben organitzats de feixistes. Trenta-set anys després la història es repeteix com una trista lletania. No acaba de morir el cadàver d'un dictador però un gris expresident ha estat indultat cum laudem. La porra del poder ha anat canviant de mans, però és feta d'idèntic material de duralex i cau sempre sobre la mateixa esquena plural que protesta. La seua violència sembla obeir a un automatisme idiscriminat i cec, però són caps ben moblats, amb càlculs metòdics, els qui des de despatxos encatifats n'accionen el comandament a distància perquè es desplomen amb tot el seu pes damunt la ciutadania. Les càrregues de la policia de Paula Sánchez de León sobre alumnes de secundària no són només un abús d'autoritat que conculca la llibertat d'expressió i una infame covardia sinó sobretot un avís per a navegants en temps de maror: qui gose protestar contra l'estat intolerable de coses ja sap el que li espera. No se'n donaran explicacions ni se'n depuraran responsabilitats perquè la impunitat augmenta la sensació tèrmica de fred, molt útil quan la contestació deixa de ser cosa dels quatre gats de sempre. València, en la violència institucional i en l'emparada pel poder, continua sent una excepció a la baixa en les dubitatives democràcies hispàniques. Cansa veure la diputada Mònica Oltra expulsada de l'hemicicle propietat de Cotino, cansa veure les blaüres sobre l'esquena de la dignitat, cansa veure trepitjats impunement els drets d'aquest poble. La transició que començà amb la mort de Franco no va poder tocar port amb l'invent del blaverisme i el narcòtic subministrat pels setze anys de PP. Se'ls està acabant l'anestèsia però tenen porra per a estona. No tenim més remei que continuar armant-nos de raons si volem tombar-los i arribar algun dia a un port més saludable.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 18 de febrer de 2012.

 












[el plural.com]

2 comentaris:

  1. Saps el que m'espanta, Manel, nosaltres vàrem ser educats en la por, en no dir, segons on o quins, el que pensaves o senties. A mi encara em costa sincerar-me amb la gent, sempre viure amb aquesta prevenció. Però aquests joves estan farts de sentir-nos parlar de la llibertat d'expressió i, el que és més important, del pensament lliure. No han viscut un entorn de por i inquietud. De trucades a mitjanit i incerteses. Què els hi faran per a acollonir-los? Quina mena de garrotades els donaran per a fer-los callar? Ah!, a la Sánchez de León li sembla perfecta l'actuació policial, per a arrodonir la cosa. Per cert, a l'edició electrònica de Levante han eliminat Panorama, la secció dels articles i actualitat en català. Sort que penges els teus al bloc.

    ResponElimina
  2. Pepe, és una putada aprendre a garrotades, despertar del somni d'aquesta llibertat condicionada en què ens han submergit a colps de porra, però també són lliçons impagables la d'aquests dies. Els joves, almenys, comencen a deixondir-se. Els mal són els cecs que no volen veure i continuen pegant colps del que són per tal de no enfrontar-se mai a la realitat. No els faran callar, no, i aprendran a més que la llibertat només es conquista. Osasuna.

    ResponElimina