Trànsit

Enmig de les límpides vastituds d'Angus, a la costa oriental d'Escòcia, el trànsit a l'any nou, no exempt d'alguns dels rituals de rigor –la bona taula i l'amable companyia, la copa en alt i fins una casolana pirotècnia i una cançó de comiat–, ha estalviat als viatgers, en canvi, alguns dels efectes secundaris més desagradables d'aquestes festes, els regals precipitats i prescindibles, els àpats que s'eternitzen, l'excés d'apegalosa lacrimogènia i de certes sobredosis familiars. El ritme que adquireix el temps a The Auld Byre, la casa enmig del camp que un colp més ens acull, fa més lent i suau aquest pas al nou any. Trobant-nos com ens trobem en un país que ja té data consensuada per al seu referèndum d'independència, les comparacions hi són inevitables, a més a més d'odioses, cosa lògica. Entre l'analogia i la diferència, efectivament, transcorren observacions i càlculs, qui sap si també d'alguna manera les nostres vides. Del cantó de les similituds, i en el pla de les solidaritats necessàries entre iguals, no hem oblidat la simbòlica foto que combina l'estelada amb el kilt, la falda escocesa. El camp de les dissemblances, malgrat la coincidència de data per a les consultes (la del Principat de Catalunya, no cal dir-ho, de celebració molt més incerta) i del fet que l'any de la derrota d'Almansa és el mateix del de la integració d'Escòcia al Regne Unit, és tan ampli que no val la pena d'intentar aproximar-s'hi ara. Però avui és vespra de Reis (escric en divendres), un dia que d'infants vivíem a Alcoi amb una intensitat que sovint es desbordava. Melcior, Gaspar i Baltasar, al contrari que els reis de carn i os, cada vegada més desacreditats i qüestionats malgrat totes les maniobres de mercadotècnia i maquillatge a què els sotmeten els de la constitucionalitis, no s'erosionen en contacte amb la realitat de cap crisi. Ben altrament, tartessos o mesopotàmics, blancs o negres, però d'un Orient de llegenda, encara porten carregat en els seus camells el regal més preciat de tots, aquell que alimenta raons per a una certa confiança en el trellat, la voluntat decidida i el futur. De manera que em permetré fer-los, des de la vella Alba, nom gaèlic d'Escòcia, la meua petició per acabar aquesta primera columna de l'any. Que el 2013 siga efectivament l'any de la transició nacional per al Principat i la de l'inici del canvi de cicle polític per als valencians, i que això òbriga la porta a la justa distribució de la riquesa disponible, la millora de la qualitat democràtica i el començ, fet i fet, d'un temps nou. Més, naturalment, la voluntat pertinent en aquests casos. Gràcies.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 5 de gener de 2013.

[Abroath, Angus, 4 de gener de 2013.]