dissabte, 12 de gener de 2013

Estalvi i rebaixes

Molt en sintonia amb les rebaixes d'aquests dies, l'aeroport de l'avi de Castelló, sota el patronatge de Sant Ramon Nonat, està venda. Per afavorir l'operació, i acomplerts els objectius per als quals aquell projecte fou concebut com a aparent coitus interruptus, a saber, i entre d'altres, satisfer l'ego del megaloman promotor i les butxaques d'uns quants espavilats xuclòcters de l'erari públic i proporcionar pinso a l'adulador professional Ripollés, el lot inclou cinc milions de metres quadrats de sòl propietat de la Diputació, propietat al seu torn del susdit iaio (ieié). Sembla que el preu estipulat cobriria la inversió feta llavors (i si algú la coneix al detall que avise), part de la qual provenia de mans privades que ara recuperarien, suposem que a bon interès, els diners emprats en el gaudi d'un coitus interruptus que encara justifica l'existència d'Aerocas, el cul del president que hi seu al capdamunt, els sous dels directius i gestors del no-res i la flota de falcons que sobrevolen el cel de la Plana en prevenció de les invasions de conills. Tot, com es pot comprovar, en la línia de l'abracadabra insuperable que també portarà a vendre la Ciutat de la Llum d'Alacant i a llogar el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Res a objectar-hi, doncs, ara que tot esforç és poc per pal·liar els efectes d'aquesta crisi salvatge que ens ha caigut del cel, instigada potser pel mateix Sant Ramon Nonat, i buscar d'estalviar fins a l'últim cèntim. Amb tot, i dubtant molt que algú amb dos dits de front vulga comprar aquests mastodonts inservibles encara que siga a preu de saldo, jo m'ho pensaria dues vegades. Perquè és una llàstima, ara que per fi València i les seues rodalies estan nítidament situades en el mapa, i que ja s'organitzen excursions turístiques per visitar els punts més interessants del bestial balafiament, abandonar un patrimoni que serà sens dubte, amb el mínim cost (no caldrà ni invertir en manteniment, perquè les ruïnes tenen un atractiu arqueològic irresistible), una font segura d'ingressos. Per altra banda, jo no emularia el model Rato, a qui com a premi per la ruïna de Bankia l'han ben col·locat a Telefonica, que això costa un ull de la cara. Siguem seriosos: mantinguem la propietat pública de tan immens patrimoni de l'estupidesa i comercialitzem, com a made in Valencia, el fruit més genuí del nostre pensat i fet. Ah, i posats a estalviar, m'estalviaria els responsables del desastre, amb permís de Sant Ramon Nonat, amb destitucions i judicis. De res.  

Publicat a Levante-EMV, dissabte 12 de gener de 2013.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada