dissabte, 16 de febrer de 2013

L'asteroide

Ja se sap que l’amor, o com es diga, és una bomba de rellotgeria. Sobretot quan va entreverat, com la cansalada, amb coses menys etèries com els diners, el poder o els cotxes de luxe, posem per cas. El que més sorprén d’aquesta història d’amor o desamor, que no sabem molt bé com definir-la, entre Victoria Álvarez i Jordi Pujol Ferrusola, hereu de l’expresident Pujol, amb la dirigent del PP Alicia Sánchez-Camacho en el paper de confident o alcavota i micros detectivescos emboscats entre les flors de la taula d’un conegut restaurant de Barcelona, és un detall sobre el qual els diaris hi han passat quasi de puntetes. Al final d’un d’aquells correus electrònics tan exemplaritzants, d’una qualitat literària situada quasi a l’alçada estratosfèrica de les converses telefòniques gravades entre el Bigotes i el seu amiguito del alma Francisco Camps, i a manera d’estocada letal, la tal Victoria rebla: “¡Viva España y viva la Roja!”. Dit, és clar, amb ostensible voluntat de fer mal, de burxar en la ferida identitària, com la ILP que pretén imposar la matança de bous a Catalunya. Per això diem que l’amor és una arma de doble tall i a la que bades es gira pel costat dolent amb voluntat torturadora, com va fer la tal Álvarez en no ser satisfetes, sembla, les seues pretensions de cobrar comissions de presumptes negocis milionaris que portaria entre mans el seu examant. Tot això, a més, quan l’asteroide 2012 DA14 passa fregant la terra a 28.100 km/h, amb els seus 50 metres de diàmetre i una massa de 130.000 tones. Pedretes erràtiques com aquesta s’acosten al planeta cada 40 anys, però no habitades per cap Petit Príncep que, en el terreny de les fantasies, pogués combatre contra el drac de la corrupció i l’estupidesa, inclosa la derivada del desamor o com es diga. Sumits en el fangar de la crisi i de la corrupció, dues cares de la mateixa moneda, aquestes històries de Mataharis d’opereta, com pedretes enmig l’univers rocós de la misèria, vénen al capdavall molt bé per desviar l’atenció de la podridura sistèmica que ens ofega i que ningú, des del poder, no sembla realment interessat a remeiar. Bon viatge, asteroide.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 16 de febrer de 2013.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada