dissabte, 29 de juliol de 2017

Defensem la democràcia

S'ha dit de totes les maneres, però convé recordar-ho davant els embats autoritaris d'un estat i un govern que, com en ells és tradició, no pretenen convèncer sinó simplement vèncer a qualsevol preu utilitzant tots els mitjans legals, paral·legals o directament il·legals per aconseguir-ho. La fortalesa del projecte sobiranista rau, en canvi, en la defensa radical dels drets democràtics, el primer i principal el de decidir, el de votar en pau. Podem estar a favor o en contra de la independència, però la defensa de la llibertat d'expressió i de la legimitat de tot projecte polític pacífic i democràtic ha de ser assumida plenament per tots els demòcrates. No ho semblen i no ho són gens els qui han negat reiteradament aquests drets esgrimint la raó de la força, criminalitzant tota dissidència, manipulant descaradament els tribunals de justícia, ignorant de fet la separació de poders, promovent la guerra bruta. El compte enrere per al referèndum de l'1 d'octubre està extremant l'estratègia de la intimidació i la por exercides des de l'imperi de la força. Enviar la Guàrdia Civil al parlament de Catalunya, representant de la sobirania popular, pretén ser una demostració d'aquesta força (inútil i fins ridícula per altra banda: la Benemérita fou desarmada a l'entrada pels responsables de la seguretat del recinte i obligada a esperar durant hores per rebre la documentació que sol·licitava). Perduda la partida de la dialèctica per incompareixença, l'estat ha decidit cremar els darrers cartutxos d'aquest procés insistint en una retallada de drets democràtics i flirtejant irresponsablement amb allò que està convertint-se de fet en un estat d'excepció no declarat.  L'assetjament mediàtic s'extrema també amb tota mena de fal·làcies i tergiversacions: cal fer passar per normal allò que no ho és de cap de les maneres (no ho és, certament, que no se sàpia qui ordena la Guàrdia Civil interrogar càrrecs electes i voluntaris i activistes, entre altres vulneracions de l'estat de dret). Potser aquestes mesures de força pròpies d'un autoritarisme que Aznar va actualitzar en el seu moment, l'espanyolisme tarambana del manque pierda i per ous que també aplaudeixen Felipe González, Guerra o Zapatero i en general l'establishment, aconsegueixen tancar files i obtenir el vistiplau i l'aplaudiment dels vençuts i convençuts propis, però ha d'alertar els demòcrates de tot l'estat i proporciona, als uns, arguments de pes per a la refundació d'una Espanya impossible, i als altres l'impuls decisiu per fer el salt a una república independent. La defensa i aprofundiment de la democràcia ens interpel·la a tots, també els valencians, que hem vist els darrers dies com es torpedina el Decret de Plurilingüisme aprovat pels nostres representants i ratificat en la majoria dels centres d'ensenyament del país. La història tendeix a plagiar-se a ella mateixa. Primer van detenir independentistes, però jo no ho era; després republicans, però tampoc ho era; finalment vingueren a per demòcrates i simpatitzants... Se'n recorden? Hem de trencar la cadena sinistra en defensa de la democràcia.

[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 29 de juliol de 2017.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada