dissabte, 16 de desembre de 2017

Fal·làcies de dreta a esquerra i viceversa


La revolució democràtica de Catalunya i la construcció de la república està trencant molts dels esquemes amb què l'anàlisi i teoria política anaven tirant. Contràriament al que podíem esperar, aquest envit democràtic no està suscitant la solidaritat, ni tan sols la simpatia, que es mereix, cosa més que lògica en el cas de les elits, dretes i estructures a què s'enfronta directament sinó tampoc en les denominades esquerres amb veleïtats més o menys republicanes. Ben mirat totes les revolucions desfan els motles de les que les van precedir, perquè tota revolució, si ho és de veritat, s'inventa a ella mateixa. La incomprensió del fenomen a dreta i esquerra parteix òbviament de la ignorància (de les circumstàncies històriques i actuals de la societat catalana), de la mandra que significa pensar i replantejar-se coses, de càlculs electorals partidistes, però sobretot d'una (in)cultura que s'abeura en les fonts ancestrals de l'espanyolisme catalanofòbic (si és que n'hi ha que no ho siga). Així, una de les coartades que l'esquerra de l'espai que representen Podemos-Izquierda Unida i les seues variants territorials, és que no es pot fer una revolució liderada, diuen, per la burgesia i la dreta. Obvien, d'aquesta manera, que la gran burgesia catalana, la del «pont aeri», la que representen La Caixa o el Banc Sabadell, el Círculo Ecuestre, Foment del Treball i d'altres, és contrària, en aliança amb la gran burgesia espanyola parasitària del BOE i de l'espoli de l'Estat, a la independència. Col·locar, per altra banda, el PDEcat en el mateix sac del PP o el C's, en tant que «dreta» sense més, és simplificar i fer trampa. ¿És el mateix una més o menys dreta catalanista de tradició republicana i democràtica, que patí la derrota civil, la mort i l'exili que el franquisme victoriós de tota la vida? ¿I com pot ser que germans de classe i ideologia «dretana» s'hagen separat en víctimes i botxins? És lícit col·locar-los en el mateix sac quan ara com ara són irreconciliables? Més que per apriorismes fàcils que ens van molt bé per calmar la (mala) consciència i creure'ns que controlem des del sofà de casa la realitat, punyetera, subtil, esmunyedissa, potser hauríem de pensar més en què fan les persones que en què són o diuen ser. Mal encaixa la radicalitat democràtica, que estan tornant a pagar amb multes, exili i presó, o les lleis contra els desnonaments, el fracking, la pobresa energètica o la renda garantida, totes tombades per l'Estat, amb les definicions a l'engròs de «burgesia» o «dreta». Sense comptar que en l'actual PDEcat hi conviuen des de socialdemòcrates i democristians a liberals i conservadors. El mateix passa en l'espectre de l'esquerra. Vistes les coses amb perspectiva, qui gosaria afirmar encara que el PSOE és d'esquerres, o federalista, o republicà, mentre avala el 155 i dona suport a Rajoy? Sol passar que els mateixos que es curen en salut i dimiteixen de la responsabilitat històrica de donar suport al procés de Catalunya des d'una perspectiva republicana, democràtica i de classe, acusant-lo de «burgès» (una fal·làcia més vella que el pixar), s'han fet un fart de pactar amb la burgesia des de la «reconciliación nacional» de 1959, la Constitució, els Pactes de la Moncloa o la Reforma Laboral, de l'acceptació de la monarquia o les lleis de punt final dels crims del franquisme. Hi ha també el malentès del que anomenarem, amb permís del diccionari, la «dirigitis»: no poden entendre un moviment transversal, que s'orienta de baix cap a dalt i s'enforteix en els lligams i la confiança entre el poble i les seues institucions perquè és una cosa inaudita en la tradició política espanyola. Siga com vulga, i sense necessitat d'avalar la independència, l'esquerra i els altres pobles de l'Estat estan perdent una ocasió d'or per obrir camins d'aprofundiment democràtic i republicà en la defensa decidida del dret de decidir i de les sobiranies populars. O és que no els interessa i prefereixen continuar fent la viu-viu pels segles dels segles? Podem dir, així, que siguen forces d'esquerra i que siguen útils per a les causes populars?

[Publicat a Tipografia la Moderna el dissabte 16 de desembre de 2017.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada