diumenge, 31 de maig de 2020

Virosfera



[Gravat a casa el diumenge 31 de maig de 2020.]


VIROSFERA

                      Conciliats, fem via
                      cap a la fi del món.
                      Gabriel Ferrater

L'immensament petit
amb l'infinitament gran
es miren fit a fit i es reconeixen.
En un gra de sorra hi veiem el món
o escoltem les veus dels auguris
en la innocència alada dels ocells
que creuen el vespre.

El que tenim tan a prop i tan a dins
com el que sembla tan lluny,
a l'espai exterior,
igualment remots i inabastables.

En aquells bassals que es formaven
en els llargs dies de pluja de la infància,
grans com estanys, com petites mars fangoses
que a l'escola ens havien ensenyat que eren plens
d'invisible vida minúscula
s'hi reflectia el ball infinit
dels cossos celestes, les galàxies
i l'univers,
i de tant en tant també la silueta fugaç
d'una oroneta o d'un avió.

Com en aquells bassals de la infantesa
l'immensament petit i l'infinitament gran
mirant-se fit a fit, fonent-se
en l'harmonia de les formes i el silenci.


[Poema publicat a El Nacional.cat el dissabte 30 de maig de 2020.]


🌱🌱🌱🌱

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada