Encara són les urnes calentes i es compten i recompten les paperetes en busca dels últims vots que pintaran els ajuntaments valencians d'un color o un altre, que ja sonen els clarins –més aviat foscos i desafinats– de les eleccions espanyoles. Pedro Sánchez va sentir el gèlid calfred que li mossega el bescoll cada vegada que la butaca del poder es mou sota el seu cul i, ràpid com un llamp, hàbil com un il·lusionista, va convocar eleccions. Si en altres aspectes no, en l'art de mantenir viu el partit, controlar la pilota i usar el metrònom polític a conveniència, cal reconèixer-hi un mestre consumat. L'enèsima maniobra per intentar aguantar ben assegut en la poltrona no és, com alguns ens pensàvem, fruit de la improvisació sinó de la planificació i el càlcul. Alguna cosa dels temps de jugador de bàsquet deu haver-li funcionat molt bé fins ara i l'aprofita a discreció. Mai no saps per on et sorprendrà ni com farà la propera cistella. Pedro l'Impassible, sempre portant el partit on més li interessa –i sense despentinar-se! I així va la cosa, amb tot l'espectre polític obligat a moure's i buscant parella per al ball (de bastons principalment) anunciat en ple període de vacances estivals, la qual cosa fa preveure una pluja de vots per correu que permetran al personal continuar solaçant-se amb els peus posats a la remulla mediterrània, la paella habitual del xiringuito i les nits càlides amenitzades per l'orquestra dels mosquits que les darreres pluges provocaran com un mal menor enmig de tanta sequera. També estaria bé que sentirem l'efecte beneficiós de les eleccions del 23 de juliol en la lleu minva de la invasió estepària. Siga com vulga, si ja vam eixir-ne escaldats, de la darrera contesa electoral, davant les incerteses amb què es presenta aquesta altra del juliol farem bé de proveir-nos de bones cremes solars, imprescindibles per a les anunciades arideses de l'estiu. I no perdre l'oremus ni el bon sentit de l'humor. El PSOE es presentarà a la batalla electoral com l'única alternativa al llop que udola des de la dreta extrema a l'extrema dreta i que ja saliveja davant les portes de la Moncloa pensant-se que té el mos a tocar d'ullals. Però la tàctica de fixar-se més en el llop i pintar-lo amb tota la terrible fantasia de les rondalles però no atendre com cal el ramat, els seus bels sense esperança i les seues necessitats s'ha revelat poc útil per erradicar un feixisme d'arrel franquista molt profunda i estesa. Ens espanten amb el llop perquè els votem com a salvadors de la pàtria del benestar però en blanquegen constantment la presència mediàtica per terra, mar i aire. El peix es mossega la cua i així no eixirem de pobres. Les esquerres espanyoles ja són les més sensibles, per tradició i vocació, als cants de sirena d'aquest frontisme, i mentre entonaran la cançoneta del no passaran és més que probable que els pispen la cartera dels vots en nom de la variable més temptadora del mal menor. Als encontorns del valencianisme que representa Compromís el debat per baix és ben viu per evitar l'abraçada de l'ós que suposarà l'invent de Yolanda Díaz i el seu Sumar un altre govern innocu presidit pel Gran Tafur del PSOE, mentre que per dalt i fent la viu-viu la direcció, comandada per la mà fèrria d'Àgueda Micó, ja dona per feta la coalició amb les forces estepàries (on al capdavall viuen els llops més grossos). ¿Es repetirà l'error de deixar en segon pla els problemes i alternatives específics del País Valencià i de dissoldre's en l'amalgama d'unes esquerres que, a falta de discurs i de projecte sòlids, s'han especialitzat en les conteses electorals com a única manera d'unir la família gràcies al repartiment de càrrecs? Posats a buscar aliances i amics, ¿per què no acostar-se a perifèries nacionals amb qui parlar de tu a tu un mateix llenguatge i aprendre dels models que a Galícia i a Euskal Herria han recollit els fruits més bons? A Catalunya, immersa en la pròpia dinàmica, és probable que cresca significativament l'abstenció contestataire. Al País Valencià, on tampoc no ens falten raons per a aquesta opció, caldria parlar abans que res de les possibilitats d'una alternativa valencianista i de la utilitat de la seua presència al Parlament espanyol. Apressats pel vertigen de la convocatòria, molts veuríem bé eixamplar l'àmbit de Compromís introduint en les llistes independents de reconegut prestigi i solvència i establint una aliança d'ampli espectre social que ens fes avançar cap a la configuració d'una esquerra valenciana capaç de tenir veu i grup propi a Madrid. Els llops esteparis, negres o grisos, no ens ho posaran gens fàcil. La negativa a la gestió autòctona del servei dels trens de rodalies, nefast tant a Barcelona com a València, s'ha justificat en nom de l'interès nacional. Necessitem una prova més clara que com a ciutadans som exclosos d'aquest interès nacional, del seu interès nacional? Doncs cal fer-se respectar també en període electoral i conèixer molt bé què significa l'udol del llop estepari.
[Publicat a Diari La Veu del País Valencià el divendres 9 de juny de 2023.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada