Pep
no entrenava el Barça per fer història, cosa que ja sospitàvem
molt abans que s'assegués a la banqueta (tot i que d'assegut no hi
ha estat pràcticament mai) i comencés a tocar la pilota fins que
ell i el seu equip van revolucionar el futbol. Ho va dir en la roda
de premsa que precedí el derbi contra els periquitos,
mentre dictava la darrera lliçó amb la pulcritud que el
caracteritza. Hermeneutes i exegetes de la bíblia futbolística, que
viuen de carregar les tintes del joc perquè s'assemble a l'epopeia
que ens farà oblidar a estones prorrogables de noranta minuts que
som pobres mortals, van haver de renovar a correcuita un llenguatge
rovellat de déus, herois i destins tràgics perquè de sobte es van
adonar que al davant només tenien un home. Carregat, sí, d'allò
que per aquestes terres anomenem trellat o seny, i amant de la
poesia, entregat en cos i ànima al treball, intel·ligent,
apassionat, honest i a més a més políglota i tot el que cadascú
hi sàpia trobar a través d'una imatge pública que ha sabut
projectar sense més ombres que les que tot sol deu haver-se empassat
en estricta soledat. L'excepcionalitat de Guardiola és, vés per on,
la de la persona assenyada, la del despullament d'allò superflu, el
que més abunda, i no només en el futbol, la del retorn a les
essències del joc, la transformació de l'èpica ampul·losa en
lírica de llarg alè, que sense pretendre-ho ja està fent història.
A les antípodes del Calígula de Camus, de l'Aznar de les Açores,
el Camps de la farmacèutica o tants altres lamentables exemples que
només van entrar a la història per deixar-hi fetors de depradació
i petulància i mal sabor de boca, Pep Guardiola és l'abanderat de
la jovialitat i el cim guanyat en cada instant, el menyspreador del
llorer que despús-demà serà seca relíquia. Els altres viuen ja
convertits en estàtues en la fase prèvia del cadàver o paguen un
negre perquè els escriga la història. No hi ha font per a la set
del Pep o és tan a mà que no té misteri: el plaer de colpejar una
pilota, l'alegria de trobar-se amb els companys al cap dels anys per
parlar de futbol. No, el Pep no ha entrat a la història: simplement
l'ha reinventada com qui no vol la cosa.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 5 de maig de 2012.
[Foto d'Andreu Dalmau publicada a informacion.es 13/8/2008.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada