dissabte, 5 de maig de 2012

Pep i la història

Pep no entrenava el Barça per fer història, cosa que ja sospitàvem molt abans que s'assegués a la banqueta (tot i que d'assegut no hi ha estat pràcticament mai) i comencés a tocar la pilota fins que ell i el seu equip van revolucionar el futbol. Ho va dir en la roda de premsa que precedí el derbi contra els periquitos, mentre dictava la darrera lliçó amb la pulcritud que el caracteritza. Hermeneutes i exegetes de la bíblia futbolística, que viuen de carregar les tintes del joc perquè s'assemble a l'epopeia que ens farà oblidar a estones prorrogables de noranta minuts que som pobres mortals, van haver de renovar a correcuita un llenguatge rovellat de déus, herois i destins tràgics perquè de sobte es van adonar que al davant només tenien un home. Carregat, sí, d'allò que per aquestes terres anomenem trellat o seny, i amant de la poesia, entregat en cos i ànima al treball, intel·ligent, apassionat, honest i a més a més políglota i tot el que cadascú hi sàpia trobar a través d'una imatge pública que ha sabut projectar sense més ombres que les que tot sol deu haver-se empassat en estricta soledat. L'excepcionalitat de Guardiola és, vés per on, la de la persona assenyada, la del despullament d'allò superflu, el que més abunda, i no només en el futbol, la del retorn a les essències del joc, la transformació de l'èpica ampul·losa en lírica de llarg alè, que sense pretendre-ho ja està fent història. A les antípodes del Calígula de Camus, de l'Aznar de les Açores, el Camps de la farmacèutica o tants altres lamentables exemples que només van entrar a la història per deixar-hi fetors de depradació i petulància i mal sabor de boca, Pep Guardiola és l'abanderat de la jovialitat i el cim guanyat en cada instant, el menyspreador del llorer que despús-demà serà seca relíquia. Els altres viuen ja convertits en estàtues en la fase prèvia del cadàver o paguen un negre perquè els escriga la història. No hi ha font per a la set del Pep o és tan a mà que no té misteri: el plaer de colpejar una pilota, l'alegria de trobar-se amb els companys al cap dels anys per parlar de futbol. No, el Pep no ha entrat a la història: simplement l'ha reinventada com qui no vol la cosa.
 Publicat a Levante-EMV, dissabte 5 de maig de 2012.

[Foto d'Andreu Dalmau publicada a informacion.es 13/8/2008.]
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada