dissabte, 17 de novembre de 2012

Avinguda del País Valencià

Ha estat a Algemesí, el poble de la Ribera on s'alça la moixeranga ancestral i festiva, la metàfora més plàstica de la solidaritat, l'esforç i el nervi, d'on van brollar del cor d'una dolçaina les notes de l'himne que espera la lletra per cantar el nou país a colp de tabal. A Algemesí, on va sembrar llavor de fecunditat democràtica Joan Girbés i Masià entre 1979 i 1987, la dignitat i el civisme d'un poble han vençut per una vegada les forces tenebroses que fan mans i mànegues per esborrar qualsevol rastre de memòria, per interpretar restrictivament el principi de la llibertat i les majories del vot, per agranar sempre els interessos cap a la pròpia casa, per ofegar tota dissidència, per desplegar sobre l'alegria i infinitud del llenguatge les forces d'ocupació per a la posterior conquista de les consciències. Amb la contrastada tècnica del tot s'hi val que el PP practica com a sistema equiparaven la demanda de l'oposició municipal de retirada dels títols honorífics que encara ostentava Franco amb el canvi de nom de l'Avinguda del País Valencià per l'adulterat, insípid i falsament neutre Comunitat Valenciana. Però els veïns es van negar, en bona hora, a caure en la trampa de la barata, van presentar-se al ple de la corporació per expressar la seua opinió a mà alçada, van manifestar-se al carrer i al remat el govern del PP ha hagut de fer marxa enrere i, en un gest inèdit entre els capitosts del seu partit que l'honora, el batle ha demanat públiques disculpes. A Algemesí, al cor de la Ribera, la botella d'aquest país atònit que malviu entre derrotes ha quedat per una vegada mig plena. Aquesta artèria principal del poble de la moixeranga apunta al País Valencià futur, una ampla avinguda, flanquejada d'arbres i plena de gent que s'estima la llibertat i viu confiadament i solidària la pròpia condició nacional. Són avingudes estenent-se en cada poble i cada comarca que refaran el sentit d'una democràcia avui corrompuda i segrestada, riques alberedes amb olor de justícia social i d'igualtat, rambles que baixen plenes de veus lliures i paraules, d'educació i cultura, carrers majors on es canta i es ballen les danses ancestrals, barris i fàbriques que s'autogestionen, ravals que limiten amb l'espai obert, respectat, de la natura, camps que tornaran a ser fèrtils sota l'espenta de l'aladre, platges alliberades, república d'un poble digne entre els pobles dignes de la terra. Des d'Algemesí, deixeu-m'ho dir, avui s'escampa la força indomable d'un poble.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 17 de novembre de 2012.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada