Manllevem
el neologisme del títol a Vicent Partal, el director de Vilaweb,
avui que comença la campanya electoral a Catalunya. El diccionari no
el recull encara, però descriu molt bé l’allau de reaccions
contra el procés d’autodeterminació del país germà (o cosí
germà, si hem de creure la dita). Perquè proper a “espanyar”,
`fer saltar el pany (d’una porta, d’un bagul, etc.)´, i a un
possible “espanyejar”, que atribuiria a l'entitat abstracta
Espanya la capacitat d’inspirar determinades accions,
“espanyolejar” podria referir-se, sense forçar gens l'idioma, a
la realització de coses pròpies, i no exclusives, d’espanyols.
Espanyolejar és el que fan Alejo Vidal o Boadella, catalans
d’origen, quan reclamen una intervenció militar. Espanyolegen, a
dreta i esquerra, units en una causa comuna, els intel·lectuals
(sic) que han subscrit el manifest en què, entre d’altres
perles, afirmen que la independència és el caprici personal del nou
i extraordinari cabdill que és Artur Mas, capaç de moure amb un
colp de cella les alienades masses catalanes, i no la conseqüència
de la mobilització conscient de la ciutadania i el resultat d’una
fartera històrica. Espanyolegen, i com, quan neguen l’espoliació
fiscal a què som sotmesos també, ai, els valencians. Espanyolegen
quan fan ganyotes d’amor no correspost ara que molts ens en volem
anar i no quan el PP capitanejava boicots als productes catalans,
quan les humiliants retallades a l’Estatut o els atacs virulents a
la llengua al País Valencià i les Illes. Espanyolegen amb
l’editorial d’avui divendres d’El País, la més
grollera i manipuladora que recordem en molts anys i que atribueix a
Catalunya els dèficits democràtics que defineixen l’Espanya
actual. Espanyolegen quan en comptes de l’argument branden l’espasa
de l’amenaça, quan en lloc de parlar-nos dels avantatges de
continuar lligats a la roda de la sénia espanyola, només parlen de
l'exclusió d'Europa. Espanyolegen, en fi, quan agafen pels collons
la vaca d’una Constitució envellida que no ha servit per evitar la
crisi democràtica ni es compleix en els aspectes essencials i
l’esgrimeixen com a límit d’una realitat que no entenen i no
atenen, com a coartada de la unitat per la força i arma contra la
voluntat sobirana dels pobles a voler més llibertat, més democràcia
i més justícia. I quan espanyolitzen. Espanyolegen.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 10 de novembre de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada