dissabte, 15 de desembre de 2012

Mariam, Ismael

Els havien convidats perquè llegissen uns articles de la declaració universal dels drets humans a les Corts Espanyoles en un d'aquells actes protocolaris que fan que la mula de la democràcia espanyola continue fent voltes a la sénia com si res, i Mariam i Ismael, els dos joves estudiants valencians que aquesta setmana ens han omplert d'alegria i indissimulat orgull, van aprofitar per llegir la cartilla a les autoritats recordant-los que el dret a rebre ensenyament en la pròpia llengua era tristament conculcat cada dia al País Valencià. Denunciaven també que la llei que branda Wert com un garrot no fa sinó furgar més en la ferida de la privació d'aquest dret elemental de pobles i persones. Enmig de la cerimònia de la vacuïtat on queda tan bé fer sonar la música celestial dels drets de l'home, sempre que tinguen la vaga pàtina de l'universal, les paraules de Mariam i Ismael van caure com una dutxa d'aigua freda al Defensor del Poble Espanyol i al secretari primer del congrés, el valencià Ignacio Gil Lázaro, que van fer el que és de rigor en aquests casos, mirar cap a una altra banda i esgrimir el tan poc convincent argument del colpet a l'esquena i l'avui no toca. En canvi el gest valent i responsable dels dos estudiants toca, i en sentit molt positiu, la moral d'aquest poble acostumat a viure massa promíscuament amb tota mena de derrotes. Com van tocar i animen les paraules dels diputats Alfred Bosch o Joan Coscubiela defensant els catalanoparlants contra la ignomínia retrògrada de Wert i la companyia habitual de bisbes, sicaris de les FAES i tota la vella i rància parentela. L'ànim i el coratge que tant ens calen va venir també, després d'anys i panys, del Tribunal Suprem, que reconeixia per fi la injustícia de les multes a Acció Cultural per les reemissions de TV3 i obligava la Generalitat a tornar-nos els diners (que aquest cine no val res). Malgrat que diuen acatar-ne la sentència, els tics de prepotència del PP, que ja no dóna ni per a pipes, els ha inspirat encara algunes gesticulacions per a la parròquia i els annals de l'estupidesa amb la pretensió de la censura a la denominació País Valencià com a condició per a l'intercanvi de cromos televisiu (en rigor, un cromo per una tele digna i visible). Darreres maniobres de ventrilòquia dalt d'un escenari que ja comença a omplir-se feliçment de la llum que irradien Mariam i Ismael, Alfred i Joan, noms que avui tenen la dignitat i l'esperança dels nostres pobles.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 15 de desembre de 2012.












Mariam i Ismael, i ací el vídeo de la seua intervenció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada