dissabte, 4 de maig de 2013

Xoriços ibèrics

Llegim al periòdic que la flor i nata del ram de la construcció madrilenya, alguns d’ells, no per casualitat, habituals a la llotja del Bernabeu, han estat imputats per subvencionar generosament el PP a canvi de tot allò que vostè puga imaginar-se i alguna cosa més. Els papers de Bárcenas estan revelant-se com un pou sense fons i d’incalculable valor pedagògic d’on emergeix gran part de la podridura econòmica, política i moral que ja ens arriba al coll. Amb tot, això de la flor i la nata, tan castís, potser és metàfora massa fina en les actuals circumstàncies, de manera que més ens valdrà tirar mà de productes de xarcuteria tan famosos com els inigualables xoriços ibèrics per referir-nos-hi. Xoriços ibèrics, sí, elaborats amb els porcs més ben engreixats de la cabana hispànica, alimentats exclusivament amb el bo i millor de la rajola i el ciment. Ara entenem moltes coses, des de les incomprensibles i reiterades victòries electorals del PP fins a la mateixa existència d'infrastructures perfectament inútils, carreteres enmig del no-res de l'altiplà, urbanitzacions fantasmes, lleis de costes i tota la pesca. I les ramificacions llevantines on l'antiurbanisme salvatge també servia de pinso per a l'elaboració de l'afamat xoriço ibèric i altres productes de la xarcuteria autòctona. Mentrestant, a l'altra part del planeta, allà on bona part de la ramaderia del capital practica la seua particular bulímia amb esclaus anorèxics de drets i famèlics de fam vertadera, la solsida d'un edifici dóna sepultura a no menys de 500 persones. L'efecte papallona o la poca vergonya per a la qual no hi ha fronteres: per un forat es pratica el suborn a polítics corruptes i per l'altre, potser a les antípodes, el ritual del poder pren la forma suprema de funerals massius. No semblen així els temps propicis perquè els dos sindicats majoritaris de la cosa nostra, CCOO i UGT, entretinguen el sis milions llargs de desocupats amb el conte de demanar un gran pacte contra l'atur. A bona hora! ¿I amb qui el negociaran, amb la flor i nata del centre del bunyol hispànic o directament amb els xoriços que tenen la paella pel mànec? Preguntem a Cotino, expert en silencis blindats, grans crucifixs i equilibris a la poltrona. Una xarcuteria!

Publicat a Levante-EMV, dissabte 4 de maig de 2013.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada