dissabte, 6 de juliol de 2013

MMM




Maria-Mercè Marçal tindria ara seixanta anys, que si bé es mira és una edat on quasi tot pot començar de nou, amb permís de l'atzar. Si sentim que la mort és prematura en tot de casos, encara ho és més en estrelles rutilants de la intensitat d'aquesta barcelonina d'Ivars d'Urgell que ens va deixar amb quaranta-cinc anys tal dia com ahir de 1998. Sobre la poeta i autora d'una única, multipremiada i excepcional novel·la, La passió segons Renée Vivien, s'ha escrit molt en comparació a d'altres autors coetanis de la mateixa promoció litrerària (la famosa generació dels 70), probablement no sols per la rara qualitat de la seua obra, que concentra de manera radical la rica aventura poètica que la nostra literatura ha protagonitzat dels anys setantes ençà. La mort, contra la qual va lluitar Maria-Mercè amb el cos i la paraula tan aferrissadament durant els darrers anys de la seua vida, en constituir el tancament del parèntesi, sol estimular la libido d'alguns estudiosos literaris, ens agrade o no allò que sovint ha estat denunciat com una certa tirada a la necrofília de la literatura catalana (i de totes les literatures, fet i fet). Res de més humà i comprensible, per altra banda. Però en el cas de Maria-Mercè Marçal hi ha altres factors que ningú no ignora i que en bona mesura expliquen una mica la fortalesa de la seua aposta literària: el seu compromís militant, sobretot en els àmbits de la lluita pel país i pels drets de les dones. En tot fou MMM una avançada, digna hereva de la idea d'avantguarda d'un Salvat-Papasseit, fins i tot en el fet de conquistar amb tan sols vint-i-quatre anys, amb Cau de llunes, un dels poemaris més influents del segle XX, el prestigiós premi Carles Riba. L'aventura radical que tota poesia digna d'aquest nom reclama té en MMM una constant, coherent i arriscada protagonista. En ella és impossible de descompartir vida i poesia, perfectament foses en un tot harmònic, autèntic, profund i lluminós. Llegint la seua obra un té la impressió que aquesta gran autora menysté els convencionalismes, que se situa als antípodes de la mel·líflua orquestració de les floretes amb què el poder tusta l'esquena d'alguns espavilats: vida i obra s'hi compenetren en revolta permanent. Més enllà de les divises poètiques que tant agraden a certs fabricants de samarretes, l'obra de MMM, perpètuament oberta, continua interrogant-nos. Hauria estat deliciós compartir amb ella aquestes hores de la història i els horitzons del país, tanta bella incertesa, aquest desglaç, totes les raons del cos.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 6 de juliol de 2013.

3 comentaris:

  1. Encara em recorde, adolescent, al·lucinar amb el poder de la seua poesia. Encara em recorde, amb la meua amada, llegir-nos els seus poemes a cau d'orella... Maria-Mercè Marçal és una de les poetes més impressionants de la literatura catalana. Després de Maria-Mercè Marçal ja no es pot atrevir ningú a afirmar que les dones "poetitzen" per sota dels homes. No és que abans les dones "poetitzassen" per sota dels homes; però els mascles trempats i banyuts s'agafaven a qualsevol excusa per rebaixar la poesia de les dones. Però vingué MMM i la seua llum enlluernà tant els bous braus que els féu espenyar-se per sempre en el barranc dels seus discursos miserables.

    ResponElimina
  2. Subscric completament les teues paraules, Ramon. MMM va trencar tots els motles, els sexistes perdonavides i els no menys perdonavides motles poètics. El que la fa autèntica és la seua potència, la radicalitat de la seua aposta, la gracilitat del seu llenguatge, la veritat amb què fou capaç la ferida en carn viva de la seua vida. Com tot gran poeta, dona o home, què importa, trasbalsa, fueteja, corprén per a sempre. Salut.

    ResponElimina
  3. Per a mi, un/una poeta gran és aquella a la qual puc tornar sempre que ho necessite. MMM és infal·lible en aquest sentit.
    He compartit aquest post al grup de Burrera Comprimida de Fb, i el company Josep Antoni Alberola (músic) hi ha penjat aquest enllaç, amb la interpretació de Mirna de la "Divisa" més coneguda de la Marçal. Supose que ja la coneixeu, però per si de cas, perquè em pareix preciosa.
    https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=QQP_3yTeWM4

    ResponElimina