dissabte, 27 de juliol de 2013

Goierri

La carretera porta uns dies els viatgers a la comarca del Goierri (país o terra alta), cor euskaldun i geogràfic d'Euskal Herria, al poble de Zegama, ja en el límit entre Gipúscoa i Navarra. El camí a la veïna Altsasu, en terra navarresa, transcorre entre les dues de les serres més emblemàtiques i altes del país, la de l'Aizkorri i la d'Aralar. Ens allotgem, doncs, als peus de l'impressionant massís de l'Aizkorri (roca roja o nua) des d'on, malgrat les altes temperatures diürnes d'aquests dies, solen baixar a la caiguda del vespre denses nuvolades que arruixen i refresquen una terra sempre delerosa d'aigua. Visitem Tolosa i l'ancestral mercat d'Ordizia i el seu museu dedicat a la gastronomia del país i del Goierri. Fa cent anys que aquest poble celebra la seua tamborrada en unes festes en honor de Santa Anna i noranta que organitza una cursa ciclista, que fa temps que es va guanyar el títol de clàssica i on han triomfat figures històriques com Perurena, Manzaneque o Lejarreta, Olano, Jalabert o Joaquim Rodríguez, el bronze enguany del Tour. És proverbial la tirada dels bascos per l'esport i en especial pel de la bicicleta i avui, dia de la cursa, els aficionats s'han vestit els millors maillots i han netejat a consciència els seus velocípedes. Parle amb l'encarregat del taller de bicicletes Marotias, d'Ordizia, a qui compre unes cobertes per a la meua. En comentar-li la meua afició per l'èuscar, i reflexionant sobre la situació social de la seua llengua, em cita de memòria el que a mi em sembla haver llegit ja en algun paper de sociolingüística: "Una llengua no es perd perquè no l'aprenga gent nova sinó perquè la deixen d'usar els seus parlants". La frase, feta consigna, potser va servir en altres temps més adversos per a la nació basca per combatre la deserció lingüística i resistir. Avui, per contra, si més no al Goierri, podríem constatar que l'èuscar no es perd perquè els més o menys grans el continuen usant i perquè gràcies a això els més petits hi poden jugar i viure. Hi ha un fil invisible però ferm entre l'afició a l'esport (kirol en diuen ací) i la tenacitat i laboriositat d'un poble que, contra forts vents de cara, continua pedalant costera amunt i construint un futur que ja es troba en cada present d'ara.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 27 de juliol de 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada