dissabte, 12 d’octubre de 2013

L'enquesta

Ja sabem que les enquestes s'han de prendre amb cautela i si pot ser amb un grapat de prudent escepticisme. Sobretot les que pronostiquen futurs més o menys distants, i tant si el vaticini és contrari o favorable als propis interessos. I en aquest darrer cas, més encara, que els desenganys més dolorosos solen venir després d'esperances més o menys infundades. Amb tot, sóc dels qui celebren l'enquesta de Metroscopia publicada a El País fa uns dies per la davallada important del PP i el correlatiu augment del vot d'esquerres a les autonòmiques de 2015. Segons aquestes dades, assistiríem a un canvi de cicle polític amb la pèrdua de la majoria absoluta del PP i la possibilitat que, amb diverses variables aritmètiques, les esquerres comandassen per fi el governall de la nau a la deriva que avui és el País Valencià. De l'alegria, un bé social tan escàs, no cal privar-se'n, perquè és terapèutica i ens fa més falta que mai, però tampoc no cal xuclar-se el dit perquè tenim el cul massa pelat de derrotes i impotències. Així, i sense voler pecar de cagafestes, heus ací alguns dels dubtes que la qüestió em suscita. Estarà l'esquerra, sobretot el PSPV-PSOE, que tant desorientat i pusil·lànime s'ha mostrat practicant l'oposició, preparada per acarar el gran repte de girar la truita? Hauràs entès el sentit últim de la transformació política i social que la situació valenciana reclama? És conscient que el que aquest poble necessita no és un simple recanvi en el comandament de la nau sinó la construcció d'un nou vaixell? Serà capaç d'interpretar correctament fenòmens com el de la primavera valenciana, el moviment dels indignats, el procés d'independència de Catalunya o la revolta docent a les Balears? Sabrà transformar l'actual pirotècnia pseudodemocràtica cap a cotes més altes de democràcia radical, directa i participativa? Assumirà amb decisió la tasca pedagògica que un poble en bona part encara narcotitzat pel poder necessita? Més enllà de les urnes, voldrà ordir amb la societat civil, els sectors més qualificats i l'esquerra més a l'esquerra la imprescindible complicitat que requereixen els grans projectes col·lectius? Estarà en condicions d'impulsar i guanyar-se la força transformadora del carrer? La devastació a què ha estat sotmès el país i l'herència que deixaran els actuals reietons (que continuaran manant molt encara que governe l'esquerra) ens acaren a reptes ciclopis i apassionants. Coratge, cautelosa alegria i molta feina.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 12 d'octubre de 2013.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada