dimarts, 8 d’octubre de 2013

Sang a força de llenguatge

Paul Celan, De llindar en llindar. Traducció i notes d'Arnau Pons. Alabastre núm. 36, LaBreu edicions, Barcelona, maig de 2012.

· · ·



De mica en mica va traslladant-se al català l'obra de Paul Celan (Czernowitz, 1920-París, 1970), poeta jueu de parla alemanya que s'enfrontà al descomunal repte de recrear ("resemantitzar", en diu Arnau Pons) la llengua dels genocides del seu poble des de les interioritats del llenguatge poètic. En certa manera, la poesia de Paul Celan, pseudònim de Paul Antschel, també és una resposta a la controvertida, metafòrica i al capdavall fal·laç pregunta d'Adorno de si podia fer-se poesia després de la Xoà. A les versions d'Atoni Pous (1976, reeditada en 2005), la del mateix Arnau Pons Cristall alè de 1995 i a l'antologia en traducció de Karen Andrea Müller i Andreu Vidal Poemes de 2000, edició revisada en 2008 per Karen Müller i Margalida Pons, ve a afegir-se ara aquest impressionant De llindar en llindar (Von Schwelle zu Schwelle), una traducció que per rigor verbal, fidelitat poètica i amplitud interpretativa mereix figurar entre les aportacions més substancioses a la cultura poètica d'aquest país dels darrers temps. Vaja per endavant, doncs, l'admiració i gratitud pel treball desplegat en la traducció d'una obra complexa, profunda i en certa manera hermètica com la de Celan, un dels cims indiscutibles de la poesia del segle XX. Hi ha en primer lloc l'elecció del llibre, publicat en 1955 i situat, cronològicament, entre Cascall i memòria (1953) i Reixes de llenguatge (1959), un treball autònom, traducció sempre preferible –i més en el cas del poeta que ens ocupa– a l'obligada dispersió de l'antologia. Les generoses, documentades i intel·ligents notes que acompanyen els poemes, editats en alemany i en català, es revelen imprescindibles per al lector no germanòfon (i en general per a qualsevol lector, inclòs l'alemany). I no perquè la interpretació dels poemes que fa Arnau Pons, la informació i esmenes a d'altres versions, l'explicitud de tantes dades històriques i personals com il·luminen de tant en tant la intacta foscor-lluïssor de la poesia de Celan, pretenguen ni aconseguesquen cap conclusió definitiva, cap lectura més o menys canònica o canonitzable, sinó precisament pel contrari: perquè no entrebanquen la lectura creativa del lector pacient sinó que li forneixen noves perspectives, les d'un bon coneixedor de la llenga alemanya i investigador lúcid de les circumstàncies en què la poesia de Celan va anar gestant-se. Amb elements arrelats a la rica tradició simbolista, que Celan porta a altures i extremituds sorprenents, i un tractament emintentment surrealista del llenguatge, la poesia del poeta apàtrida hostatjat a París és, com bé afirma Pons, una col·lisió entre el subjecte líric i el subjecte històric. No pot entendre's aquesta infinitud de llenguatge que sagna sense tenir en compte els esdeveniments històrics que l'imanten, el fons tràgic i innomenable, si no és amb la difícil clau al·lusiva del poema, de l'extermini nazi i el silenci còmplice que l'acompanyà en tot de casos. És impossible arribar (sense que això, insistim, anul·le el fulgor dels sentits més immediats i misteriosos, tanta contorbadora bellesa, amb què brillen els poemes de Celan) al fons històric d'aquesta obra sense la informació filològica que ens parle del debat que hi manté l'autor amb Heidegger o Adorno, Ingeborg Bachman o René Char, de la mort prematura del primer fill que tingué amb la seua esposa Gisèle Lestrange, les al·lusions a Parmènides o l'autodefensa contra les acusacions de plagi de Claire Goll. Celan és un poeta infinit, inabastable, és poesia i antipoesia alhora, vibració de l'inexpressable, gota i oceà, gra d'arena i desert, extrema precisió i vaguetat inabordable. Potser, com diu George Steiner, Paul Celan és capaç de "comunicar l'essència d'allò inhumà". O d'allò profundament humà, impenetrable, una crida a "un llenguatge al nord del futur" que fa sagnar els llavis que l'articulen.

Publicat a Saó núm. 385, setembre 2013.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada