Toni Tordera, Papers de l'aigua.
Edició pròpia de 200 exemplars numerats impresos a La Imprenta C G,
Paterna, desembre de 2013.
· · ·
Una
carta de la baralla cap per avall obri el llibre, una altra carta (o
és la mateixa?) també tapada el tanca. A l'endemig els naips-poemes
al descobert, dialogant amb les fotografies de Rafael Bellver gràcies
a la prestidigitació del maquetador Josep Vicent Valero. Toni
Tordera ha dibuixat aquestes cartes sobre papers d'aigua i, investit
amb l'autoritat del bon crupier, les reparteix amb destresa per al
joc de la vida, de la lectura, del temps que passa, de l'amor i la
reflexió que s'emmiralla i multiplica en l'inexhaurible corrent del
riu. Quan tot és atzar, res no es deixa a la ventura; la jugada de
daus no invalida la sort (Mallarmé dixit)
i “en qualsevol gota de rosada, llueix / i resplendeix la nit fosca
i viva”. Què és el poema, la poesia, sinó l'intent de fondre el
concret i l'inabastable, el que passa eternament i el que perdura, la
voluntat d'expressar el trànsit en el trànsit? Així l'home i el
riu, vell espill de la seua transhumància; així els ulls que miren
l'espectacle de la natura, simple realitat feta espectacle sempre que
uns ulls la miren: “som jo / i els meus ulls / i la teua mirada els
artesans / de la natura”.
Antoni
Tordera és home de llarga i prestigiosa trajectòria en els àmbits
universitari i teatral, espais que sovint ha aconseguit lligar en una
rica experiència transfronterera gràcies a un magisteri que actua
amb idèntica solvència en la càtedra de l'escenari i davant el
teló arnat de l'aula i una capacitat proverbial per engrescar tota
cuca viva i fomentar la creativitat fins entre els més circumspectes
partidaris de l'enclaustrament. Amb aquests Papers de
l'aigua, signats per un més
domèstic, familiar i popular Toni (que és com l'anomenem els
amics), Tordera salda un compte molt antic amb la deessa de la poesia
i la llengua del pare: dos bells ocells, inseparables ara, d'un sol,
precís tret. Per expressar allò que fuig, com l'aigua, com els
plaers efímers, com la llum de l'alba, com l'amor de tota una vida.
Assegut en qualsevol dels seus racons més íntims i secrets, en
l'esplendorosa concentració que exigeix la mirada i l'assumpció de
la natura, en aquell indret on el riu Matarranya acaricia i dóna alè
de vida a Beseit, Toni Tordera agafa quadern i llapis i escriu sobre
el transcurs de la vida des de la perspectiva de qui ha viscut i
llegit molt, des de la saviesa dels anys i l'experiència i un
respecte delicadíssim per la paraula. Escriu amb cautela, sospesant
cada mot, volant de tant en tant amb les criatures aèries,
enfonsant-se com les arrels profundes de l'arbre, meditant a la vora
del vell espill, la remor eterna de l'aigua que som i que ens porta.
La infinitud d'aquesta font de poesia que és el riu, d'Heràclit a
Manrique, d'Espriu a Holan, de Guimaraes Rosa a Jesús Montcada,
queda palesa amb aquesta aportació de Tordera, elegant i personal
exercici de lliurament i de memòria.
Cinc
llibres integren el llibre, o El riu de les llengües. La
llengua de mon pare, un més que
els tradicionals pals de la baralla: Llibre 1: Gala i
vestit de comparances, Llibre
2: El gran parèntesi, la fàbrica,
Llibre 3: Trinitat de serps, una sibil·la i un arbre,
Llibre 4: Dos de dalt i avall
i Llibre 5: L'esplendorós llibre de l'home secret.
S'apleguen sota el primer títol, de ressonàncies teatrals i
barroques, set breus poemes sobre el riu. Al motiu del segon –una
vella fàbrica paperera avui, com tantes altres de la comarca, en
ruïnes– deu el poemari el seu nom, la nítida conjunció del paper
(que ens porta a l'escriptura) i l'aigua (metonímia del riu) i que a
més evoca aquell tipus de paper que en diem precisament d'aigua i
sobre el qual la tinta dibuixa formes sinuoses anàlogues als
corrents de l'aigua. Principi i fi entortolligats per la polisèmia;
les combinacions de la baralla són infinites. A la tercera part Toni
Tordera exerceix el franciscanisme –anterior a Sant Francesc–
inherent a tota escriptura, l'amor indeleble a totes les criatures i
els noms que les individualitzen. La quarta construeix el paisatge
des de dues perspectives complementàries, de dalt a baix, que
inclouen la memòria de l'amor en la presència del cos estimat, per
acabar a la cinquena esgrafiant una mena d'autobiografia amb què
l'autor s'acomiada i continua el seu camí tranquil·lament. Les
cartes estan repartides. Nadeu per aquest riu tan bell, jugueu el joc
a què som convidats en bona hora.
(Publicat a Saó núm. 391, març de 2014.)
(Toni Tordera el dia de la presentació del seu llibre en un restaurant de València el diumenge 16 de febrer de 2014.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada