dissabte, 15 de novembre de 2014

2014 Una Odissea de l'Espai

Després de deu anys viatjant pel no-res interplanetari, el dimecres 12 de novembre la sonda Philea, a les 17.03 hora terrestre, va aterrar (com si diguérem) damunt el cometa 67/P Churyumov-Gerasimenko (àlias Txuri, nom que s'assembla molt a la paraula blanc en basc). Situat a 510 milions de quilòmetres de la Terra, el susdit cometa, que té la forma d'un ànec (sic) de goma, fa 4 km de diàmetre màxim, està constituït per 10.000 milions de tones de massa i vagareja pel Sistema Solar a 65.000 km/h. És la primera vegada que una sonda espacial arriba a un cometa. L'exitós experiment científic, malgrat que és més que improbable que hi trobe el Petit Príncep de Saint-Exupéry amagat en alguna escletxa o cova de la gran roca, permetrà arreplegar dades molt valuoses sobre l'origen del Sistema Solar i potser, un colp analitzat el material que l'integra, restes de la matèria orgànica responsable de la vida. Un pas petit per a l'home però un pas de gegant per a la humanitat. Quasi al mateix temps, en un minúscul país d'un lloc remot de la galàxia, uns polítics sense vergonya pròpia ni aliena posaven en marxa un projecte de proporcions no menys odisseiques (amb permís del diccionari). Després d'un viatge de més de vint anys des dels abismes del no-res fins a les més altes cotes de la misèria, la sonda especial Embolicaquefafort, llançada des de la plataforma Llei de l'Embut de la Majoria Absoluta dissenyada per un equip de corruptes ple d'imputats, està a punt d'aterrar (com si diguérem) en el cometa 9/N Identitat Valenciana. L'objectiu de la missió especial, segons afirmen els màxims responsables de l'expedició interestel·lar, no és altre que analitzar i definir amb tots els ets i els uts la natualesa dels materials orgànics i inorgànics que componen aquesta formació rocosa que es desplaça en caiguda lliure per l'univers, obeint el pur instint gravitacional, i que han batejat amb l'eloqüent nom de Senyes d'Identitat Valenciana, abans el susdit cometa no desaparega dissolt en el cosmos, amb una llarga cua brillant de renúncies clamoroses, absorbit per altres cossos celestes de major envergadura. La resposta a tots els misteris que la història del petit cometa planteja no tardarà gaire a veure la llum legislativa. De fet, els més aguts enginyers autòctons ja avancen hipòtesis plausibles sobre la díscola identitat: una mixtura de festes de guardar, eventos estúpids, processons solemnes, gastronomia exuberant, passions taurines, traca i falles, moros i cristians i meravellosos paisatges desolats juntament amb altres components de més difícil catalogació, com ara la llengua en què s'expressen alguns indígenes irreductibles i la filiació de la qual encara és tema de dures controvèrsies. Segons fonts ben informades, els resultats dels primers experiments seran fets públics durant el transcurs d'una gala a la Ciutat de les Arts i les Ciències del minúscul país, tot i que per a això s'haurien de dissimular els estralls patits pel trencadís en els últims anys. Així parlà Zaratrusta i Al vell Danubi Blau podrien ser les músiques triades per anunciar al món el descobriment i blindatge pels segles dels segles de la identitat valenciana. Però també podria ser –com afirmen algunes veus crítiques amb el cost polític, econòmic i social de l'operació– que la sonda, amb greus defectes de fàbrica, segons que denuncien les mateixes fonts, transmetés la imatge distorsionada d'un espill còncau o convex, o pitjor, que al cometa Identitat Valenciana no hi hagués absolutament res, amb la qual cosa se n'hauria anat en orris l'enèsim intent de posar portes al camp i s'hauria posar de manifest la més clara senya d'identitat d'una classe política, la persistència en el ridícul.

[Publicat també a http://www.tipografialamoderna.com/ dissabte 15 de novembre de 2014.]







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada