Per no frenar

Les primeres frustracions de la denominada transició no van deixar només un paisatge de prunes agres entre els valencians, almenys entre els més conscients de ser-ho. L'enginy popular sempre ha trobat maneres de compensar a través de l'humor i la ironia les amargors de tota mena que ens assetgen. La transgressió literal dels grans himnes que simbolitzen moltes de les nostres derrotes no podia pal·liar-ne els efectes devastadors, cert, ni tan sols organitzar la resistència o la resposta a l'estat de coses (l'humor no dóna per tant), però sí fer-les més païdores gràcies a la petita venjança de la dessacralització més descarnada i la ridiculització de les pompes fàtues amb què el poder acostuma d'exhibir-se. Així fou amb el «Viva España, mon pare té una canya p'a pegar-me al cul perquè sóc un gandul» amb què la llengua postergada emergia impúdicament en la intocable Marcha Real. Potser d'un abast menys estès, i segurament amb epicentre alcoià, hi ha també el que canvia la lletra a la solfa de l'Himne de l'Exposició (o Regional), l'oficial del País Valencià des de 1984. La ironia ací adquireix tons surrealistes i és d'una eficàcia a prova de bombes (i també de pompes): «Per no frenar en meitat de la corba me'n vaig anar baix d'un bancal. En el taller els mecànics em diuen: `Burro animal per no frenar!´». La pretensió pactada de convertir els valencians en ofrenadors a perpetuïtat de no sabem quines glòries a Espanya no només xocava amb la crua realitat de la nostra secular postergació del poder i dels seus beneficis, sinó també de popularitzar un himne que s'havia apropiat la dreta franquista més rància i més descaradament antivalenciana per la via futbolera, fallera, ratpenatista i també política i institucional, i que amb prou feines podia ser assumit més enllà del Camí de Trànsits de la capital ni fins i tot per amplis sectors de portes endins.

Però la percepció que no només ens van relegar, contra la voluntat popular expressada a les urnes, a autonomia de segona o tercera i a un tractament fiscal devastador per a l'economia, sinó que a més l'explotació del cortijo valencià dels darrers decennis consistí al capdavall en una sistemàtica destrucció del teixit productiu propi i la depredació de les entitats financeres autòctones que ens haurien acabat d'absorbir per al projecte recentralitzador espanyol, ha pres cos en àmplies esferes de la societat valenciana. També en alguns dirigents o partits que fins ara havien fet la viu-viu en aquest tema crucial o directament participat en la pantomima autonomista d'ofrenar or a canvi de fum. Conseqüència directa dels Acords del Botànic, fruit al seu torn de la gran sacsejada electoral, l'exigència d'un pacte fiscal més just per al país ja ha estat col·locat a l'agenda política amb tots els ets i els uts. I així el presidenciable Ximo Puig, en el discurs d'investidura d'ahir, afirmava que estem exhausts d'ofrenar glòries a Espanya i que el maltractament a què estem sotmesos per part de l'Estat té data de caducitat. Es tracta evidentment d'una qüestió de supervivència més que no d'un gir cap al nacionalisme, però igualment rellevant: ens hi va la pervivència de les institucions autònomes, la mateixa existència de la Generalitat, ni més ni menys. Aquests gestos, d'una importància enorme, han de concretar fórmules per a la seua plasmació en la realitat política i social i trobar en la pressió i la capacitat de negociació per al bé comú la forma habitual d'exercir la política. Llavors potser ens adonarem, fets comptes i gestions, que l'Estat nascut de la transició, el de les autonomies descafeïnades, té els dies comptats i és incapaç de donar-hi solucions. Això, que per a mi és obvi, ens obligarà a buscar altres vies i projectes, o a passar pantalla, com se sol dir. De moment, però, es tracta no d'ofrenar sinó de no frenar, de prémer l'accelerador de la regeneració democràtica i la dignitat dels valencians. Un panorama excitant, inèdit des de fa anys i fins i tot segles, que no podem desaprofitar.

[Publicat també a http://www.tipografialamoderna.com/ dissabte 27 de juny de 2015.]