dissabte, 30 de setembre de 2017

Gràcies, Catalunya


Demà és el gran dia de la teua llibertat, el del referèndum que les forces reaccionàries tracten d'impedir per tots els mitjans. Gràcies per haver omplert el calendari de grans dies d'esperança i llibertat des d'aquell 13 de setembre de 2009 del referèndum d'Arenys de Munt i aquell 10 de juliol de 2010 en què vas omplir el carrer per dir «Som una nació. Nosaltres decidim» quan el Tribunal Constitucional tombava l'Estatut votat per Parlament i Congrés i referendat pel poble. Gràcies per haver fet del teu camí un més difícil encara de fermesa i dignitat. Gràcies per resistir tota sola o quasi. Gràcies per haver oposat clavells a les armes de Goliat i somriures a la burrera permanent de l'insult i la catalanofòbia amb què els grans mitjans de domesticació de masses al servei de l'Estat i les minories parasitàries han minat el terreny per a la clausura de drets democràtics. Gràcies per haver-nos reconciliat amb l'impossible i alliberat de l'inevitable, per haver pintat els carrers amb els colors dels versos rescatats per a la revolta: «O povo é quem mais ordena», «Molta gent petita, en molts llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món», «Hi haurà un dia que ja no podrem més i ho podrem tot», «Si estirem tots ella caurà», «Tot està per fer i tot és possible», «Serà un dia que durarà anys», «No tinc por», «Els carrers sempre seran nostres»… Gràcies per haver despullat els reis i posat en la boca de tots la flor de la república. Per haver inspirat les noves lleis de l'horitzontalitat, la verticalitat i la transversalitat, per desfer la fal·làcia que tots els polítics eren iguals com a coartada per al menfotisme. Per haver transformat la rosa de foc en la rosa de la resistència pacífica, per haver fet caure el teló arnat de la transició i la mascareta de la demofòbia dels poderosos, per haver burxat la mala consciència d'Europa. Per haver alçat a Barcelona l'escenari universal on es representa avui el drama de la batalla per la llibertat dels pobles. Gràcies gent gran que heu omplert de lluita el vostre temps lliure, gràcies periodistes de vint-i-quatre hores, gràcies famílies de tres generacions, gràcies nouvinguts, veterans i neòfits, catalans de tots els continents, gràcies polítics i responsables institucionals per la vostra fidelitat al poble, gràcies bombers valents, gràcies pagesos de tractor i corbella, gràcies tuitaires i blogaires, gràcies colles de castellers i cantaires, gràcies estibadors que engegueu les sirenes de l'insomni perquè despertem en el nou dia, gràcies veïns que ompliu les nits de cassolades, gràcies advocats, gràcies mossos d'esquadra, gràcies músics, gràcies entitats esportives, gràcies estudiants de secundària i universitat, gràcies escriptors, gràcies científics, impressors i empresaris, gràcies cristians de base, gràcies religiosos, gràcies actors i gent de cultura, gràcies cantautors, gràcies Pep, Núria, Gerard, gràcies Suso de Toro, Ramón Cotarelo, Jaime Pastor, gràcies Izquierda Castellana i Madrilenys pel Dret a Decidir, gràcies sempre esquerra abertzale, gràcies sindicats que recupereu la classe, gràcies esquerres que us decanteu per la causa comuna del poble. Gràcies per rejovenir el vell i madurar el novell. Gràcies Assemblea, gràcies Òmnium, gràcies AMI, gràcies Taula de Forces Polítiques i Socials. Gràcies, Catalunya, per ser el nord de valencians i balears, el rovell de l'ou, el camí i les esperances. Passe el que passe demà no hi ha marxa enrere, ja has guanyat el teu dret a viure lliure i en pau. Gràcies, Catalunya.

[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 30 de setembre de 2017.]


7 comentaris:

  1. Crec que aquest article representa, en aquests moments, el sentiment i el pensament de molta gent. Gràcies a tu, Manel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a mínima els "minimamente demòcrates"; "ells" -com deia Fuster- mengen a banda.
      Gràcies, Manel

      Elimina
  2. Totalment d'acord. El que ha fet Catalunya va més enllà d'un sí o un no. És tota una lliçó de voluntat democràtica. Gràcies a tu, Manel. Besarkada bat.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu, Manel, i a tants amics, homes i dones de bona voluntat, que des de tants llocs ens envien el seu suport. Encara estem en estat de xoc, d'enorme tristesa; no ens ho podíem creure, la violència salvatge que estàvem patint en un dia que volíem de pau i llibertat. Però vàrem resistir, en el col·legis electorals, tots junts, protegint les urnes i el nostre dret legítim de decidir. Gràcies a tots.
    Una gran abraçada, Manel.

    ResponElimina
  4. Amics i amiga, que pobres em semblen les paraules després del que he vist i viscut aquest cap de setmana a Barcelona, vibrant i emocionant-me amb cada gest de dignitat d'un poble que avui ens honora a tots els amants de la llibertat i la democràcia i al qual tinc el privilegi de modestament pertànyer (diga el que diga la seua constitució). Gràcies per les vostres paraules.

    ResponElimina
  5. Gràcies per arreplegar la nostra veu i els nostres sentiments, per compartir l'emoció d'aconseguir allò que hem somiat.
    I gràcies perquè compartint els sentiments. Sembla que el neguit que ens han produït tantes i tantes imatges, se'ns faça més lleu.

    ResponElimina
  6. Gràcies, Carmela. Sabíem que fins que els ous de la serp no fossen destruïts, els escurçons podien mossegar-nos en qualsevol moment. I els ous estaven ben custodiats pels guardians de la democràcia Dies difícils en què haurem de multiplicar-nos. O ens llancem al futur o se'ns engoliran les ombres del passat. Molts ànims!

    ResponElimina