dissabte, 9 de juny de 2018

Saials. Els pragmàtics


Si tot polític és pragmàtic per definició, no hi ha dubte que el president Puig ha demostrat ser-ho en un alt grau, la qual cosa l'ha convertit en un espècimen ben dotat per sobreviure en l'irregular hàbitat valencià. Una mena de paquiderm de la política, lent, segur i calculador. / Solem identificar els termes pràctic i pragmàtic però el primer prové del terme grec que significa `actiu´ (així la pràctica seria la `vida activa´ per oposició a la teoria, `vida contemplativa´ o especulació) mentre que el segon es definia com a `relatiu als afers públics´. / «Amor és concordança de teòrica e de pràctica a una fi», deia Ramon Llull. / Però l'atenció preferent als fets que definiria un polític pràctic o pragmàtic (els dos termes han vingut a significar el mateix en la pràctica) no sempre està en funció o en harmonia amb una teoria o ideal social, una manera d'interpretar les coses, com volia el clàssic. En aquest cas el pragmatisme es redueix a la conservació del càrrec adaptant-se als vaivens i gustos de la majoria però sense avançar ni un mil·límetre en la consecució de la teoria o ideal polític. Sospite que aquest és el tipus de polític pragmàtic que més abunda per les nostres latituds, al marge de l'adscripció partidista, model en el qual Ximo Puig excel·leix. / El manteniment en el poder contra vent i marea és la primera regla d'un professional de la política. Per a fer què? Mantenir-se en el poder. I així ad infinitum. / Potser no es diu pragmatisme la calculada ignorància de la teoria (o renúncia als ideals en nom del sentit pràctic de les coses, altrament dit realisme), però potser això explicaria que avui estengues una catifa roja per acollir les empreses obligades a abandonar Catalunya a punta de 155 (en comptes de criticar la injustícia de la mesura) i demà estengues una mà al govern veí per reclamar junts el corredor mediterrani. / Un pragmàtic farà mans i mànigues per distanciar-se de l'empestat encara que en el fons pense que al senyalat l'assisteix la raó democràtica. / En nom d'un mal entès pragmatisme han volgut aïllar els valencians de l'exemple democràtic de Catalunya quan més el necessitaven. El que val per als interessos de les mercaderies i l'economia, no val per al trànsit de la llengua, la cultura, la cohesió i el projecte democràtic i nacional d'un poble? / Si un dia vas creure en el País Valencià com a ideal polític, avui t'agafes a la vagarosa oportunitat (liquidadora de les antigues aspiracions i del que encara queda de realitat històricament conformada de la nació dels valencians) de la Comunitat Valenciana sense despentinar-te. En aquests viratges pragmàtics (o justificats com a tals) també és un fenomen la Vicepresidenta Mónica Oltra, malgrat que pertany a una coalició que es diu Compromís pel País Valencià. / Però són intercanviables com un pijama els dos conceptes? Tan poc valen les paraules (és a dir, les idees) per a un/a pragmàtic/a? / Més que a d'altres no tan descaradament pragmàtics, a aquesta mena de polítics se'ls hauria d'exigir amb més rigor el compte de resultats. / Què hi ha de les emissions de TV3 al País Valencià? Respondrà la «nova» televisió valenciana en la pràctica a les expectatives suscitades? Com quedarà el corredor mediterrani? I un finançament just per al País Valencià, com i per a quan? / En una cosa és coherent i pragmàtic el president Puig: donar el teu suport a la cara de Susana Díaz no importa encara que t'equivoques i després isca la creu de Pedro Sánchez, perquè ambdós són perfectament equiparables. Podrà res el corredor mediterrani davant l'Espanya radial dels uns i els altres? S'aconseguirà un finançament decent per als valencians o ens quedarem amb un pam de nas i els bocins de sempre? Potser és que el pragmatisme en el fons no ho era tant com deien o era en realitat una altra cosa.

[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 9 de juny de 2018.]



«Amor és concordança de teòrica e de pràctica a una fi»


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada