dissabte, 1 de juny de 2019

Llums i ombres


Com a l'hora de valorar la quantitat de líquid de la botella, si mig plena o mig buida, és inevitable que la llum, en impactar contra els objectes opacs de la realitat, projecte una zona d'ombra. Llum i ombra, com dia i nit, caminen juntes, s'impliquen mútuament, i només Peter Pan pot perdre la pròpia ombra en un descuit, tan bé com estaria que els mortals la perdéssem també de tant en tant! El do de la transparència, però, és reservat als habitants del País de Mai Més o suggerida només per alguna construcció poètica («llumombra», V. Escrivà) i tan sols els vampirs són exempts de reflectir-se als cruels espills de la realitat. En el llenguatge popular tenir bona o mala ombra equival a tenir bon o mal averany. I de qualsevol cosa ens preguntem si presenta més llums que no pas ombres o a l'inrevés. Així podem veure també els resultats de les últimes eleccions municipals i europees, mig plenes o mig buides, depenent del lloc des d'on ens les mirem. Per molt que les xifres, els vots fets i comptats, són iguals per a tots i objectius, cadascú els llegirà d'una manera distinta i fins contradictòria. Fins a tal punt hi pesen els interessos particulars, que la interpretació d'uns resultats electorals és sovint el més paregut a un exercici de màgia negra, un espectacle d'ombres xineses o una exhibició de pur cinisme. Ja se sap, sovint importa més la representació de la realitat que la realitat mateixa, per molt esmunyedissa i interpretable que siga a vegades, de manera que hi ha autèntics especialistes a vendre fum tot l'any i tothora però especialment en èpoques electorals (ja esteses com una gran ombra damunt tota pràctica política). Exemple del que diem és l'ocultació del triomf clamorós de Puigdemont en particular a les eleccions europees i el de l'independentisme en general, ja pràcticament amb el 50% dels vots a Catalunya. Els fabricants de fum són els mateixos que s'entossudeixen a caminar pel costat salvatge de la democràcia, disposats a vulnerar-la quan els convé amb la pretensió absurda de canviar la voluntat dels votants: representants legítims despullats dels seus drets, polítics i dirigents civils empresonats per les seues idees, sinistre espectacle d'un judici muntat sobre falsedats manifestes. Ombres i més ombres sobre l'Estat espanyol, contra el qual s'acumulen més i més denúncies, ara la de l'ONU sobre la detenció arbitrària dels presos polítics i l'exigència d'alliberament immediat. I en el còmput personal: llum de la baixada general dels fums a l'extrema dreta i els seus còmplices de la dreta extrema (i ombra de l'entrada, per primera vegada en la història democràtica d'Alcoi, del representant d'un partit feixista a l'Ajuntament), llum de la superació del 50% del vot independentista (i ombra de les estranyes aliances que es concitaran per evitar que Maragall, el més votat, siga el proper alcalde de Barcelona), llum de la renovació de Joan Ribó a la capital del País Valencià (i ombra del fracàs del conjunt de les esquerres fragmentades com a alternativa a la reiteració viciada a la capital de l'Alcoià). Amb aquest balanç de llum crec que podem continuar caminant amb una certa confiança de botella mig plena, però hem d'estar molt atents a les zones d'ombra que es projecten amb tossudesa. Perquè és ací, dels relatius i provisionals fracassos de la llum present, d'on realment podem aprendre, d'on podrem pouar tota la llum futura.

[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 1 de juny de 2019.]

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada