divendres, 3 de setembre de 2010

Déu segons Hawking

Tal com sospitàvem, Déu no ha existit mai. Ho diu l'afamat científic britànic Stephen Hawking en un llibre d'imminent aparició. Vol dir això que molt abans que aquest Ésser Suprem prengués cos, sota les més diverses formes –algunes més divertides o terrorífiques que altres, tot s'ha de dir–, en la desvagada, limitada i poregosa ment dels homes, les lleis de la física ja se les havien apanyades elles soletes per crear l'univers del no-res. És clar que el fet que Déu no existesca ni haja existit mai (no va poder morir com profetitzà el bo de Nietzsche) no significa que la no-existència no siga igual o més perniciosa per a l'òrbita humana, a tots els efectes, que la simple existència, en cas que hagués estat possible. El parèntesi vacacional es tanca, així, de manera agredolça (el plaer que proporciona que un científic tan solvent et corrobore una hipòtesi raonable barrejat amb el disgust de pensar que al remat la troballa no resoldrà res). Però la frase que va quedar en suspens el primer dia d'agost i la continuïtat de la qual, després del parèntesi, crèiem tan previsible, ha fet un gir espectacular gràcies al treball de Hawking. ¿I si resultava que Camps, l'existència del qual consideràvem indiscutible gràcies al cas Gürtel, fos només una entelèquia fabricada per la debilitat mental dels valencians, com déu ho va ser per la de la humanitat sencera? I si fos només un malson de les nostres impotències? És veritat que malgrat això, que malgrat la no-existència de Camps (i Fabra, i Ripoll, i…), encara n'haurem de patir els efectes fins que n'extirpem del cos social la mala idea com es fa amb un queixal podrit. Així, mentre esperem que un científic competent, preferentment de la branca de la politologia, demostre la no-existència de Camps, hem de treballar a partir de la següent hipòtesi: no existeix ni ha existit mai. És clar que ell i tota la seua camarilla, i fins i tot Rajoy i Cospedal, estan convençuts del contrari i que confien cegament (com els falsos déus) que la seua omnipotència burlarà l'abraç de la justícia i que els vots els donaran el regne de València pels segles dels segles. L'obligació de tot demòcrata és demostrar que Camps no existeix i escridassar l'espectre en cada acte on es corporifique fins que caiga del burro de l'error.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 4 de setembre de 2010.

2 comentaris:

  1. Bé, però mentre discutim si les lleis de la física van nàixer per generació espontània o no, per favor déu meu dirigeix un llamp justicier que fulmine a Camps, Rajoy, etc. Al Santiago apòstol i "cierra España" i si et ve de gust a un indret de Velluters que ja et precisaré en petit comitè. Si fas açò, del Hawking ja m'encarregue jo. Al·leluia. Les vacances, bé?... Per cert, i ara que en fem del Maradona? Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Lamente no estar convençut de la inexistència dels nostres governants (governants?). En quant a Hawking, està totalment equivocat: el món l'ha creat el Monstre de l'Espagueti Volador ;)

    ResponElimina