dissabte, 25 de setembre de 2010

President!

O per ser fidels a la realitat, presidente, que és el que una cinquantena d'acòlits del mandarí de Castelló cridaven a la portes del jutjat on fa un parell de dies va anar a declarar el susdit President de la Diputació i, last but not least, PP provincial. Estalviem-nos comentaris sobre l'efecte que ens produeixen tan efusives mostres d'afecte entre gent que viu –alcaldes, alcaldables i altres menuderies per l'estil– pendent dels favors de la mà capriciosa del poder. El cas és que després de sis anys d'investigacions plens de marrades, ajornaments i aturades sense fre (i això ja és l'hòstia en l'art de la mecànica), l'acusat insisteix en la seua innocència sense aportar, tanmateix, ni una sola prova que desmentesca l'allau de paperassa que la fiscalia acumula en la seua contra. Ja sabem que entre els capos de la màfia no és habitual l'ús de documents escrits perquè la sagrada paraula del padrone no admet l'ombra del dubte, però don Carlos Fabra és, fins que no es demostre el contrari, president electe de la Diputació (ja estem en condicions de suposar a quin preu) i no un vulgar furtapatos. Per altra banda podem entendre, perquè la crua realitat dels darrers anys supera amb escreix qualsevol repte de la ficció més imaginativa, que l'altre president i amic de l'acusat, i també acusat al seu torn, senyor Camps, es descuidés de conservar les factures satisfetes dels seus vestits a Forever Young, perquè això li pot passar a qualsevol, sobretot quan un paga amb calderilla agafada de la caixa de la farmàcia de la muller. Però despistar-se amb ingressos que multipliquen per 70 el que un percep pel seu treball (entre 3'6 i 5'3 milions d'euros en sis anys segons les fonts consultades) i defraudar a hisenda entre 1'7 i 2'3 milions, sense comptar-hi els delictes de suborn i tràfic d'influències de què també és acusat, requereix no un transplantament de fetge sinó de cap. Al contrari que els seus panxacontents acòlits amics de la redundància (com a tal hem de considerar el crit de president adreçat a qui ja ho és), tremole de pensar què li espera encara a Castelló amb un cap així. Feliçment recuperat de la malaltia que l'ha tingut prostrat uns mesos, i contràriament al que podríem esperar després d'intervenció tan delicada, Fabra ha tornat pletòric i amb el fetge intacte, que d'altra banda és de la mateixa qualitat que el de Camps o Ripoll. Enhorabona, president.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 25 de setembre de 2010.

1 comentari:

  1. Les aturades sense frens acaben repercutint a qualsevol lloc del cos, però tenen una malaltissa preferència pels dents, la qual cosa et deixa la paraula a mig camí entre la foscor i la escopinada. És clar que han errat de trasplantament -m'he rigut molt- però anem en compte no conserven en formol els privilegiats cervells d'assassins que tots imaginem sense cap esforç. D'altra banda, si amb les transaminases pels núvols i de botelló continuo feia el que feia, ara amb el cap molt més clar, doncs el que tu dius: Castelló, tremola!

    ResponElimina