dissabte, 26 de febrer de 2011

El nominat

Gràcies als Oscar de Hollywood i altres rèpliques menors com els Goya espanyols les nominacions sempre ens arriben amb un hal·lo de fragància cinematogràfica, flaixos, glamour, catifes roges i alta costura. Oblidem que de nominacions, n'hi ha de molts tipus, i és en vespres de campanya electoral que caiem en el compte que també se'n diu així de la selecció de candidats a president, alcalde o el que siga. Heus ací, doncs, que el PP ja ha nominat el seu candidat suprem al País Valencià després d'haver estat esfullant la margarida del sí i el no des que el fang pudent del Gürtel va embrutar tots els vestits de Milano i de Forever Young que s'acumulen en els armaris d'un partit podrit. A diferència, però, de l'univers estel·lar del cine, no consta que Camps haja estat nominat per cap de les qualitats exigibles als somnis de cel·luloide, a saber, bona dicció, fotogènia, potència expressiva, versemblança en la interpretació del paper i tot això. Ni que crítics entesos en l'art de la política hi hagen expressat el seu verdicte, ni que s'haja demostrat que la pel·lícula protagonitzada pel President siga la més taquillera (excepte potser per a uns quants aduladors i amiguets de l'ànima). Així, el Molt Honorable està a punt de batre un nou rècord (senyal que les coses sempre poden empitjorar una mica més, tranquils), el de ser l'únic candidat processat de totes les Espanyes, mèrit que haurem d'afegir als seus grans èxits en dilapidació de diners públics, xifres d'atur, fracàs escolar, destrosses urbanístiques, censures televisives, persecució del valencià i inanició democràtica, entre altres subtileses. Més enllà dels càlculs electoralistes, o de la teoria del mal menor, propis dels professionals d'agafar pel mànec la paella del poder, la fulla rajoyana del sí palesa una absoluta manca d'ètica i d'higiene democràtica en l'ideari o el que siga del seu partit. Al capdavall tot podria ser més senzill que no ens pensem i el gallec vacil·lant ha pegat la cabotada només per no haver de sentir més un ploramiques que s'ha passat els últims anys suplicant la seua nominació per obtenir a les urnes una absolució que potser no li donaran els tribunals i que en cap cas no li atorgarà la història. Temps i paciència, que això va per a llarg.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 26 de febrer de 2011.


2 comentaris:

  1. Potser la seua proximitat em condiciona, però aquesta nominació té molta semblança amb la del ninot indultat. Tant de bo el poc seny que en tenim els valencians no l'eviten una crema que s'ha guanyat a pols. I al Rajoy se li engargussen els vestidets del Paconofrancisco i la seua pròpia manca d'ètica. Salut.

    ResponElimina
  2. Hosti, ets genial, el Ninot Indultat, és clar, ja prop de l'aire viciat de les falles folles! Potser ho aprofitarem per a una propera columna. O potser rere l'indult que el ninot espera aconseguir –dios mediante– amb les eleccions. No creus que més gran serà la caiguda?

    ResponElimina