dissabte, 28 de maig de 2011

L'escletxa

Si alguna cosa palesa la revolta dels indignats és l'escletxa oberta entre aquells a qui ja els està bé que les coses vagen com van i els qui, des de la precarietat més eixuta, reclamen el dret a viure més bé. Assistim a l'actualització de les dues espanyes machadianes, que a la perifèria s'omplin ja dels matisos nacionals i culturals que hi mancaven en els primers moments. Els pagats del sistema han continuat fent després del 15-M el que ja feien, votar en massa els partits majoritaris que representen la fórmula del més per més més del mateix; els altres, que escenifiquen el relleu generacional i una nova consciència política, s'han abstingut de votar o ho han fet en blanc o han contribuït al significatiu ascens d'esquerres alternatives. Això és especialment visible al País Valencià, on malgrat que la botella queda tan buida com sempre amb la majoria absoluta del PP, unes gotetes de bon licor s'hi han vessat amb la derrota del bipartidisme i l'obertura del que pot ser un nou espai per a l'esquerra que sap parlar en termes de país. Siga com vulga, l'escaramussa tàctica que consistí a presentar el moviment com a apolític i no com a apartidista, ha anat difuminant-se mentre les assemblees disparaven la seua dialèctica contra els centres neuràlgics del sistema: el poder polític i l'econòmic (l'estàtua i el pedestal en l'esclaridora vinyeta d'El Roto). Sobre la manca d'incidència de la revolta en terres basques s'ha dit ben poc, ni tan sols l'obvietat que allà ja tenen el cul pelat en aquestes bregues i organitzacions efectives per a la seua participació política. Els grans partits i sindicats, que des dels balbuceigs de la democràcia tant han contribuït a la seua degradació, potser no sentiran l'alè de la indignació al seu bescoll. Fins i tot, amb l'excusa de l'ordre i la seguretat, com hem vist a la Plaça de Catalunya, la mamprendran a bastonades contra un moviment exquisidament pacífic i civilitzat. Ells s'estimen més les algaravies de les masses futbolístiques i la violència cega. Nosaltres, alleujats en la pròpia indignació gràcies als indignats, no voldríem sinó que la llavor del 15-M s'escampe i fructifique. I que l'esquerra compromesa en prenga bona nota.

Publicat a Levante-EMV, 28 de maig de 2011.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada