diumenge, 2 d’octubre de 2011

Sostenint l'insostenible

Caldrà deixar uns dies a remulla les recents declaracions del conseller d'Hisenda, a veure si es reblaneixen una miqueta i podem mastegar aquests cigrons. Perquè si hem de creure les diverses fonts consultades, José Manuel Vela ha dit una cosa i també la contrària: que la política de grans esdeveniments (ell en deia eventos en el flatós estil de la casa) era insostenible però que el Govern Valencià els mantindrà, després d'avaluar-ne costos i beneficis, això sí, i decidir (sic) "si els manté tots, els lleva, en lleva algun o no en lleva cap". Entesos? Tot i que personalment em sembla un misteri que es puga sostenir l'insostenible, no tenim més remei que alegrar-nos (i qui no es consola és perquè no vol) que per fi a algú amb comandament directe en la gestió dels diners públics se li haja acudit la brillant idea de fer comptes abans d'escometre i mantenir qualsevol empresa. El que per a la gent normal és una operació diària molt senzilla, no estirar més el braç que la màniga, no els ha entrat mai al cap als amos del regne de xauxa que jugaven amb els diners dels altres prescindint de la més elemental matemàtica com no fos la que es practica per delegació en una caixa opaca de Suïssa. I d'aquells aiguats, el fangar d'ara. D'aquells balafiaments a benefici d'espavilats, taurons de carnassa fàcil, llepafils i protegits d'arbre geneaològic, l'austeritat que ara tothom reclama i que corre com sempre a compte dels qui han tingut a mà el llapis i la llibreta. Tot això, però, encara no passa factura política, ni els cigrons a remulla del senyor Vela agafen la consistència d'una tímida autocrítica. L'austeritat que avui apunta al més escandalós d'aquest sarau estúpid que ja dura uns quants lustres (hípiques, tennis, veles, canals invisibles, fundacions fantasmes, assessors a manta, aeroports amb avions o sense, fórmules infumables, mitificades terres, Camps i CAM i Bankia, arts submises, ciutats de poca llum i tota la pesca) ja fa temps que es practica en forma de retallada en drets socials. Però pitjor que la dilapidació de riquesa ha estat i és la proliferació de burrera que ens impedirà traure'n conseqüències, i per això de moment no ens en salvarà ni cristo.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 1 d'octubre de 2011.

2 comentaris:

  1. ¿Al proveïdor de fórmules magistrals contra els serveis públics, l'Ecclestone -"València, tenemos la fórmula"- li paguen religiosament, o també li cueja el deute? Podria seguir l'exemple d'Iberdrola, i si no tallar la llum de soca-rel, almenys deixar-les la fórmula a mitges: Gran premi d'Euro… Fórmula 1/2. I ens estalviaríem la meitat del sarau. Mira, si se n'obliden dels de Nazaret, els hi farien un grandíssim favor, que es queden aïllats com en una mena de reserva del que cal amagar. Salut.

    ResponElimina
  2. Els espavilats, Pepe, sempre cobren per avançat. Som la resta de "pardillos" que anem arreplegant les molles per davall les taules els qui acabem pagant les gambes i el xampany dels senyorets. Desclassa'ls i fes-los creure que això és xauxa, i quan s'acabe el xollo, trau-te del barret un altre somni per mantenir-los en l'edat de l'estúpida innocència. A nosaltres no ens agafaran mentre pedalarem. Una abraçada,

    ResponElimina