dilluns, 30 de setembre de 2013

El llibre ressuscitat


Vicent Andrés Estellés, L'inventari clement de Gandia. Edicions 96, novembre 2012. Pròleg i edició a cura de Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig.
· · ·
Com a pròleg al declarat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua any Estellés el 2013 en commemoració del vintè aniversari de la mort del poeta, acaba d'eixir a la llum L'inventari clement de Gandia, un llibre inèdit que ha estat quaranta-sis anys emboscat entre els papers de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia… i discretament oblidat sota el títol i la materialitat de l'altre L'inventari clement publicat en 1971 per l'Ajuntament de la capital de la Safor i més tard incorporat, íntegrament, a Les homilies d'Organyà (1981), volum 6è de l'obra completa editada per Eliseu Climent. El llibre perdut i suplantat amb nous versos, doncs, hauria pogut acabar així, esgrogueint-se a poc a poc per efecte dels fongs i bacteris del temps en una prestatgeria d'un arxiu que imaginem més o menys sinistre, en el llimb on deuen surar els albats i altres criatures d'existència prematurament estroncada, o fins i tot en una d'aquelles oficines d'objectes perduts, que no sé si encara existeixen, i on de tant en tant van a parar les urnes amb les cendres d'algun difunt ràpidament esborrat de l'agenda familiar. La història, ben explicada pels seus protagonistes, els poetes Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig, al pròleg del llibre, és com segueix. L'any 2009 es complien 50 anys del Premi de Poesia Ausiàs March. Per commemorar l'efemèride els dos autors van començar a preparar l'edició de S'ha obert l'arbre vell com un paraigües, una antologia que apareixeria l'any següent i per a la confecció de la qual van haver d'escorcollar entre els papers desats en aquell arxiu fins que, com qui no vol la cosa, van anar a raure davant l'exemplar mecanografiat que Estellés va presentar al premi en 1966 i pel qual fou guardonat… I que no tenia res a veure amb el llibre homònim publicat en 1971 i fruit en certa manera d'una suplantació, que al seu torn s'explicaria així: cinc anys després d'atorgat el premi, els editors es posaren en contacte amb Estellés per enllestir-ne la publicació, però el nostre autor n'hauria extraviat l'original de manera que en confengí un altre d'urgència amb material “nou”. M'entretinc tant en les circusmtàncies i hipòtesis de la magnífica troballa de Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig perquè, com sol passar en aquests casos i tractant-se del nostre més gran poeta contemporani, del clàssic valencià del segle XX per excel·lència, es verifica el fet que sovint la realitat imita l'art, i més concretament tanta novel·la com té en històries de manuscrits desempolsegats i laberints de bibliofília la seua raó de ser, i en previsió que l'assumpte excite el dia menys pensat la imaginació d'algun dels nostres més inquiets ordidors de trames i hi clave el seu ullal amb bon olfacte de mercadotècnia.
Fet i fet ens trobem davant el primer inèdit d'Estellés digne d'aquest nom i que en certa manera ha hagut de rebatejar-se per evitar excessives confusions tot homenatjant la ciutat en què tota aquesta història va començar a representar-se fa quaranta-sis anys. La ciutat i de retruc el seu poeta, Ausiàs March, amb qui no debades sempre ha estat parangonat Vicent Andrés Estellés d'ençà que Fuster expliqués la transcendència de la seua obra tirant mà de l'originalitat fundacional ausiasmarchiana, immune als dubtes que provoca la tendència a la ganivetada entre contemporanis. El canon té una dimensió vertical, històrica, que Fuster va perfectament contribuir a perfilar; de l'altra, igualment imprescidible per a la solidesa de la fita, de caràcter horitzontal, en relació amb els seus contemporanis d'ací i d'allà, encara està per completar tot i els estudis posteriors que en aquest sentit han fet estudiosos com Jaume Pérez Montaner, Dominic Keown o Vicent Salvador.
I un parell d'apunts per acabar, ja més centrats en la matèria del llibre ressuscitat. La pemutabilitat dels poemes que integren cada llibre d'Estellés ens parla de la forta unitat interna de la seua poesia. De les filagarses de l'escriptura convulsa, apressada, de la poesia del geni de Burjassot, fetes amb la urgència i la passió dels grans inventaris vitals, amb uns ulls que clissen la dalla de la mort darrere cada brot d'amor tendre i de vida, naix el bo i millor d'una poesia que va deixar per sort molts fils per lligar. El seu fou, al capdavall, un inventari obert i infinit, una obra que va completant-se amb agradables sorpreses com la del present llibre, que no pot faltar en la biblioteca de cap bon lector.

Publicat a Saó núm. 378, gener 2013.

















































[El dia de la presentació del llibre a Gandia, amb Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada