dissabte, 28 de setembre de 2013

Indefensió

L'incident de què ha estat víctima recentment el ciutadà d'Almenara Carles Mateu i que li ha suposat una condemna de sis mesos de presó és l'última baula, per ara, d'una llarga cadena de vulneració dels drets dels valencianoparlants. Recordem encara les vexacions a què uns policies van sotmetre no fa tant el músic d'Obrint Pas Miquel Gironés per la mateixa raó: parlar valencià. Qui no conega el que es cou al País Valencià o visca sota el setge desinformatiu (si no és en gran part la mateixa cosa) que aquesta mena de notícies suporten, es pessigarà el braç en assabentar-se'n per estar segur que no es troba sota els efectes d'una al·lucinació o que no se l'ha engolit el túnel del temps que porta al cor de les tenebres franquistes, tan resistents al temps, badalls per on es dessagna cada dia l'anèmica democràcia espanyola. Els qui no renunciem al propi idioma sabem que només parlant sempre en valencià, en qualssevol ocasions, incloses les que ens encaren amb algun representant, uniformat o no, de l'autoritat, podrem fer útil i necessària la nostra llengua; però també som conscients dels riscos que una tal lleialtat comporta, el malentès, en el més lleu dels casos, el menyspreu del “hábleme en cristiano”, fins i tot l'abús i la violència de qui se sent superior perquè la llei no l'empara però sovint l'encobreix. O el que és el mateix: els jutges que la interpreten. Perquè en el cas que ens ocupa, Carles Mateu va ser absolt d'antuvi de les acusacions de resistència a l'autoritat que li formularen els dos guàrdies civils que convertiren un control rutinari en un cas d'orgull espanyol ferit (o d'ignorant a qui no li agrada que li ho recorden) i d'intolerància pura i dura, d'arrel feixista. Però després un jutge es tragué un as espuri de la mànega: Carles s'havia negat a parlar en castellà no perquè en té el dret sinó com a maniobra per guanyar temps per a la prova de l'alcohol que finalment se li va practicar, i ha dictat aquesta sentència injusta que trepitja l'estat de dret i la dignitat de tots els catalanoparlants i de qualsevol persona decent. Així, mentre van acumulant-se els casos d'immunitat dels qui ocupen el mateix banc o seuen a la mateixa bancada, responsables d'accidents de metro i de misèries, d'escàndols financers, de robatoris de milers de milions de l'erari públic, i un llarguíssim etcètera que ja fa ois enumerar, les mateixes esquenes han de suportar les mateixes garrotades, en franquisme o en democràcia. Submisos o revoltats, de nosaltres depén.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 28 de setembre de 2013.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada