Ara que arriben, malenconies a banda, les embafoses festes de Nadal,
i que l'ànima col·lectiva, sobretot la dels grans comerços i la
dels polítics de poca volada, s'omple de llumenetes i de ganes de
fer-la petar, Alberto Fabra no té com encolomar-nos el tradicional
missatge. Volia clavar un clau i amb el martell es va fotre un colp
al dit, o el que és el mateix, va tancar Canal 9 i ara no té qui el
maquille, li prepare un escenari de fons invariablement blau al
despatx del Palau on encara s'allotja i totes aquelles coses de la
data, la simbomba i la insuportable lleugeresa dels discursos
ornamentals de l'autobombo. Per no tenir, potser ni té un
escriptoret a sou, especialista en repuntar el no-res amb els fils de
la insignificància. Que si haurà de despendre deu mil eurets per
contractar alguna empresa del ram, que no, que la casa ja disposa del
material i personal necessari, que si, dat i beneït el
previsiblement anodí missatge, n'enviarà el vídeo als mitjans de
comunicació perquè gentilment l'escampen als quatre vents, són
algunes de les hipòtesis que corren per les boques dels més atents
a la pantalla fictícia del poder. Quines coses no haurà de fer el
pobre president, en temps de tantes penúries, per no perdre la
passada nadalenca dels discursets! Vist l'atzucac en què es troba (i
nosaltres amb ell, ai!), m'atreviria a oferir-li molt humilment les
següents propostes. En primer lloc que, posats a fer el paperet, no
tinga en cap cas la temptació d'encomanar la tasca a un equip
d'extreballadors de Canal 9 emparant-se en el fet que encara els
paguen el sou, més que res perquè la primera obligació d'un
president és mirar per la pròpia integritat física. Si malgrat tot
considera imprescindible l'aparició televisiva, un exercici de
zàping d'hemeroteca amb els vídeos successius de Lerma, Zaplana i
Camps podria dissuadir-lo de fer un altre ridícul espantós, molt
més apreciable amb una mirada retrospectiva, per contrast entre el
que van dir els seus predecessors amb les altes cotes de misèria per
fi aconseguides amb tant d'esforç. Però potser que Fabra no en
traga la lliçó oportuna perquè, posem per cas, és immune al
ridícul i a la vergonya. En aquest supòsit, i si encara continua
convençut que la història el necessita, valor i avant, i que no
pense en quants serveis haurà de prescindir la ciutadania pels
diners invertits en el ditxós vídeo, tot siga per la causa. I a més
li quedarà el consol que el Rei, també en caiguda lliure, si bé
amb tot el pes del ceptre i la corona, encara ho té més fotut
enguany. Bon Nadal.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 21 de desembre de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada