dissabte, 1 de febrer de 2014

El Tripartit

Les diverses enquestes sobre intenció de vot publicades d'uns temps ençà vaticinen la pèrdua de la majoria absoluta del PP al País Valencià, una situació inèdita en tot el que portem de segle i part de l'anterior. Ni tan sols amb la probable irrupció d'altres sectors de la dreta espanyolista com UpD, Ciutadans o la recentment creada Vox (formacions que no faran sinó arrapar vots a la gran matriu pàtria), sembla que el PP puga continuar agafant el mànec d'una paella democràtica rovellada i inservible després d'anys i panys de balafiament, ineptitud i corrupció sistemàtica en benefici de l'estricta minoria de xuplòpters que han fet de les institucions públiques l'abeurador particular del seu bestiar. Però més fiable que les enquestes és el neguit més o menys dissimulat que els reietons del PP comencen a manifestar de portes enfora, la política de terra cremada amb què pretenen esborrar els rastres de la gran estafa, el campe qui puga i, sobretot, la simptomàtica insistència amb què volen espantar la ciutadania amb el conte del llop del Tripartit. Quan encara no hem sentit cap dirigent de l'esquerra al·ludint seriosament a aquesta alternativa de govern, l'espantaocells ja viu enmig de l'erm de la societat valenciana. Per la seua banda PSPV-PSOE, Compromís i EUPV, l'hipotètic tripartit del futur, sumits en els propis càlculs electorals i hereus de les pròpies tradicions i contradiccions, es fan els desmenjats i miren cap a una altra banda. Deixant de banda els socialistes, sovint col·laboradors necessaris per activa o per passiva de l'actual estat de coses a Espanya i al País Valencià, tampoc no sembla que els altres dos hagen assumit amb totes les seues conseqüències el canvi de paradigma que la magnitud del desastre reclama, revisar-ho tot des de la base i molt especialment les relacions dels valencians amb l'Estat sobre la base del dret a decidir. Si es pensen que el que vindrà, amb tripartit o sense, serà un simple canvi de cicle i la preparació de l'etern retorn del PP i les seues maneres i continguts a uns anys vista, no hauran valgut la pena aquestes alforges. Per contra, si de veritat l'esquerra creu en la seua capacitat transformadora i confia en les seues forces per construir el País Valencià del segle XXI, ha de començar a parlar sobre el futur i ha de buscar el suport i la complicitat de la societat civil i les organitzacions populars a partir d'un projecte engrescador, obert, factible i ambiciós. Les cases fetes per durar només es poden aixecar sobre una cimentació ben sòlida. Hi som a temps?

[Publicat a http://www.tipografialamoderna.com/ dissabte 1 de febrer de 2014.]




1 comentari:

  1. Veig que el tàvec socràtic (ço és, aquell que dóna pel sac als acomodats) continua. Desconeixia aquest diari (només d'Alcoi?), però no té mala pinta. Veig també que la meua "lectura" d'Estranyament no està desencaminada i té punts de contacte amb el que dius tu mateix al diari...

    ResponElimina