dissabte, 21 de juny de 2014

La bombeta i els electricistes

Quan se't fon una bombeta el més normal és canviar-la i arreglat. La de Juan Carlos I, exhausta després de trenta-nou anys de regnat, feia temps que no emetia llum, ni tan sols la mínima indispensable per deixar en una discreta foscor tot el que quedava fora del seu camp de projecció, caceres escandaloses, fortunes inexplicades, conquistes amatòries a compte de la corona i tot de fils que connecten directament amb les pústules de la corrupció institucional. Els electricistes de l'estat van decidir que ja era hora de reemplaçar la vella bombeta i van començar a donar llustre a la corona que s'havia de col·locar al cap de Felipe, ja rei amb l'ordinal sisè en la punta del ceptre i en la prescriptiva signatura del BOE. Potser la nova bombeta siga de baix consum, que en temps de crisi tot estalvi és poc, però qui crega que amb el recanvi s'il·lumina un temps nou s'equivoca de mig a mig. La retroalimentació del règim, impulsada per la joventut del nou rei i el glamour de la reina plebea i, sobretot, per la pressió de tots els tentacles del poder espanyol sincronitzats, potser aconseguirà a curt termini, amb el permís de les maltempsades, traure la institució més representativa de l'estat del fangar on ara es troba i apuntalar un règim que fa aigües per totes bandes. Però les previsions i primers indicis del discurs de coronació parlen més aviat de la data de caducitat de la monarquia i del règim nascut d'aquella transició de clarobscurs que està acabant amb una apagada general molt menys controlada del que ens volen fer veure els electricistes. De fet, ni s'han pres la molèstia, si volien projectar una certa llum nova, d'esborrar certes petjades que menen directament a Franco: el Rolls-Royce del superlatiu, l'uniforme militar, el bany de masses a la Plaza de Oriente. Sort que la capital del Regne no és de moment navegable perquè haurien estat capaços de traure també L'Azor, el iot de Franco que tant agradava a Felipe González. Tota aquesta pel·lícula ja l'hem vista, inclosa la part del guió precuinat del discurs dessusbtanciat del coronat. Si els que ens esperen són del mateix estil, més val que apaguem la bombeta. Per contrarestar tant d'avorriment i disfressar la clamorosa absència de fervor popular tapant amb fullaraca els forats de carrers mig buits al pas de la comitiva, la premsa addicta al règim insisteix que el nou rei està molt preparat. Sí, no dubtem que està magníficament preparat, i a costa de l'erari públic, per ser això, rei, res més, i donar les gràcies en les quatre llengües de l'estat, poca cosa. Si deixem de banda el greuge afegit als valencians –no inspirem respecte ni quan estem de dol– per la coincidència del canvi de bombeta amb el 307è aniversari de la crema de Xàtiva pel primer borbó i predecessor en el nom i el nombre de l'actual, Felip V, em quede amb un detall potser insignificant però molt significatiu per avaluar la qualitat intel·lectual i professional dels principals electricistes. Requerit per la premsa a l'eixida de la cerimònia, l'expresident González va expressar el blablablà habitual en aquests casos sobre la transcendència històrica de la jornada i va coronar la seua intervenció donant molts ànims “en estos momentos a todos los jugadores de la Roja, que hoy más que nunca necesitan del apoyo de todos los españoles” (pose-li el lector accent de Sevilla). La selecció espanyola de futbol havia tornat a representar al Brasil el seu ridícul i tradicional paper històric. En bona sintonia amb la monarquia. Ja no sabem què és símptoma de què en aquest món on es fonen tantes bombetes.

[Publicat també a http://www.tipografialamoderna.com/ dissabte 21 de juny de 2014.]




1 comentari:

  1. Bon dia i bona hora, artista: Voldria fer-t'hi veure -tu ja ho saps- la meravella literària que acabes de regalar-nos. Tot de recursos literaris s'hi poden rastrejar. Açò, per als que encara sou a temps d'il·luminar les ments inexplorades dels nostre jovenets.
    I per als qui volem una societat més humana, amb menys mentides pel mig, un "focus" per veure-hi clar. No he pogut evitar posar al costat el famós sonet foixià "És quan dormo que hi veig clar".
    Vinga, Manel, mavant, que ens espera un any ben compromés... Per "raons" per a moure'ns no serà, que tu ens n'hi farceixes bona cosa.
    Fusterianament

    ResponElimina