dissabte, 4 de juliol de 2015

Smartphones


Des que m'havien canviat feia uns dies les rodes posteriors notava que el cotxe se me n'anava lleugerament cap a la dreta, cosa que en segons quins casos pot resultar fatal. De manera que vaig tornar al taller per solucionar-ho. La dona que em va atendre, molt amable, s'esforçà a desvincular el canvi de rodes amb els problemes de direcció del vehicle esplaiant-se en tota mena de detalls tècnics sobre els quals, com és lògic, jo no hi tenia res a dir. Amb aquella inobjectable lliçó no només descarregava l'empresa de qualsevol responsabilitat sinó que insinuava que allò meu no tenia solució. El cas, vaig insistir, independentment de la causa, era que el vehicle no anava fi i que calia remeiar-ho, cosa que va ser possible canviant de lloc les rodes (les noves davant i les més gastades darrere) i equilibrant-les, i el pagament dels cinquanta euros pressupostats, que després de la classe de mecànica de l'automòbil encara em van semblar poc. Naturalment em vaig abstenir de comentar-li que no necessitava per a res aquella lliçó magistral perquè no m'agraden els cotxes (i perquè el saber sí que ocupa lloc, i tant). Davant la passió dels altres, per banal o ridícula que ens puga semblar, cal ser respectuosos.
Ve a tomb aquesta anècdota per la possible compra de les Corts de flamants telèfons elegants, a raó d'un per barba (o barbeta), per als diputats (i diputades) decidida, es veu que, per l'anterior cambra. A falta de notícies més sucoses i ja en plenes ardències estivals, haurem de conformar-nos amb temes subsidiaris (o no tant). Potser, com en el cas del cotxe, convindria saber primer per a què poden servir-los els smartphones a ses senyories i calcular després els possibles beneficis per a la ciutadania de la compra a la Telefonica (encara em costa escriure-ho sense accent) de Zaplana i companyia. Clar que aquesta pregunta tan ingènua només la pot fer algú que, com jo, no té un telèfon així perquè pot prescindir-ne perfectament per a la seua feina (i la seua vida). Segurament no és aquest el cas dels síndics, per als quals el mòbil deu ser com per a mi l'ordinador (o la bicicleta) o els llibres. No val la pena insistir que per raó de les meues obligacions públiques mai no m'han regalat un ordinador (deixem ara el tema de la bicicleta), ni tan sols un llibre, i aquest darrer cas és especialment sagnant quan un dóna classes de literatura i fa ressenyes de llibres. A més, estic segur també que tots els diputats ja en tenen, de mòbil elegant, de manera que potser sí és prescindible la despesa d'uns 50.000 euros per comprar-ne de nous, sobretot comptant que amb el seu sou bé se'l poden pagar de la pròpia butxaca. Al capdavall tenir diputats i diputades ben connectats és una qüestió d'interès públic (tant com tenir professionals ben formats i llegits), de manera que no hi ha dubte que faran tot el que estiga a la seua mà per garantir-nos-ho.  

[Publicat també a http://www.tipografialamoderna.com/ dissabte 4 de juliol de 2015.]




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada