dilluns, 6 de juny de 2016

Veritat sobre l'aigua


Jaume Bosquet, Basses i pluja. XXXIII Premi Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi. Editorial Denes, Edicions de la Guerra núm. 116, Paiporta, març de 2016.
· · ·
Els quaranta poemes que integren el darrer poemari de Jaume Bosquet (Salt, Girona, 1956) encaixen en la forma del que podríem amomenar un dietari poètic, en tant que escriptura que s'entrellaça amb el transcurs dels dies. Per això hi ha poemes titulats amb la data del dia i l'any a què remeten en l'eix present-passat, poemes que es refereixen a festes senyalades (Cap d'Any, Nadal, Reis), mesos ("Maig", "Juny") o cicles estacionals ("Solstici"). Per això alguns poemes es poden llegir com seqüències consecutives d'un relat. Poesia ran de temps, poesia sobre el temps que passa i ens constitueix, poesia, fet i fet, que reflexiona sobre la condició humana des de l'experiència concreta i individual de l'autor i de les persones que en ell habiten, poesia que s'acara al misteri de l'existència en l'equilibri de la balança entre els plats de la vida i de la mort. Ben arrelada en les coordenades tran­sitòries d'espai i temps i en les circumstàncies específiques del dia a dia (i d'ací la seua formulació eminentment narrativa) però alhora inspirada en la seua projecció transcendental, mística sovint ("El miracle final / de l'alliberament / de la llum de dins", llegim en "L'hora de l'espiga plena"), la poesia de Basses i pluja parteix d'una concepció de la vida d'una religiositat de base humanista i so­cial. Així, hi és freqüent l'ús de referents de la tradició crisitiana com els del poema titulat "Nadal al cementiri" o el símbol de l'espiga ja citats, l'aparició insistent del mite de Caín i el crim fratricida, la resurrecció de Llàtzer, el relat, en present històric i adreçat a Pere, de la "Cena" en què Jesús repre­senta el misteri de l'eucaristia i en què fa preguntar-se a l'apòstol si "és realment la mort / alguna cosa?". Diu Jaume Bosquet a "Que no sabem dir": "Alliberats del cos, està esperant-nos / l'origen i la fi: això que porta / el nom que no sabem dir i que ens conté". Un colp acceptada, en aquests ter­mes, la naturalesa de la vida (que és vida i és mort consecutivament i alhora, perpètuament reno­vant-se, i esperança de "Retrobament feliç de la família"), viure vol dir agrair el temps que es viu i el viscut amb l'exercici constant de la memòria personal i col·lectiva, un cant sostingut pel vell car­pe diem ("Accepta amb joia l'or vell de la flama"). I viure vol dir sentir-ho de manera col·lectiva, expressant l'estima als éssers propers (la companya, els fills, els amics, el germà, l'oncle Josep Boa­da, mestre de l'Escola Catalana abans de la Guerra d'Espanya, al costat del qual el poeta va aprendre que "el temps és entelèquia", que "la mort desapareix").
Sobre aquesta línia del temps, el poemari s'eixampla en diversitat de temes i motius. Hi és significa­tiva la presència constant i bellíssima del paisatge ("Fluvià" o "Puigsacalm", per exemple), les ins­tantànies del seu treball com a docent a les aules, els homenatges als amics, els diàlegs d'amor amb la dona, la presència dels morts, fins i tot les reflexions arran del procés d'independència de Catalu­nya, escapades i viatges. I, com no podia ser altrament, també la reflexió sobre la paraula, la poesia, l'escriptura, sobre la qual hem muntat el títol d'aquesta ressenya, perquè, malgrat "els límits opacs de la paraula", el poeta ha d'"Escriure sobre l'aigua veritat, / bellesa. Escriure sobre l'aigua amor". L'aigua, moviment incessant dels rius i de les pluges, aigua de vida, corrent imparable, aigua estan­cada de les basses, aigua de la mort. Anote el lector si vol, dins l'esponerosa arbreda dels poemes d'en Bosquet, aquests exemplars magnífics, descomunals, aquests poemes majors: "30 de maig de 1966", poema que explica en prosa un viatge en cotxe amb el germà i els pares, "De l'oli", joc de miralls i clarobscurs entre l'olivera i l'home, i el llarg poema "Caminada a Batet amb la Mucca tot llegint La pietat de l'atzavara de Jordi Colomer Feliu". I nota ràpida final per als més curiosos. El nostre poeta ha publicat Diàlegs (1999), Les formes amb la calma (2003), L'altre (2004), La matei­xa història (2006), Triacant (2009, Premi Jocs Florals de Barcelona) i Transvasament (2013, Premi Miquel de Palol), i ha traduït al català, amb Miquel Àngel Llauger, Antologia Spoon River d'Edgar Lee Masters. Sense escarafalls ni circumloquis, una poesia feta de veritat, escrita amb la transparèn­cia incansable de l'aigua.

[Publicat a Saó núm. 415, maig 2016]

[Jaume Bosquet en la presentació del seu llibre al Casal Ovidi Montllor d'Alcoi el març passat.]
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada