dissabte, 27 de gener de 2018

Saials. Faules hispàniques


En els seus deliris de grandesa, que en el fons són la màscara de la impotència, la incompetència i la malvestat, els amos del corral hispànic estan a punt de matar les gallines dels ous d'or del poder judicial. Fins ara els han anat ponent uns ous grans i brillants capaços d'amagar les pròpies misèries delictives i d'assetjar per terra, mar i aire (i clavegueram) l'enemic públic número u, l'independentisme, que ha tornat a vèncer a les urnes. Fins en un règim autoritari com el del corral, el pinso de frau de llei que es volia donar al Consell d'Estat perquè impugnés la candidatura de Puigdemont ha fet avortar la fèrtil gallina consultiva. No acostumat a aquestes rebequeries, M. Rajoy, en aliança amb el pollastret psocialista, se n'ha anat directe a la gran lloca del Constitucional, infal·lible fins ara com a ponedora. Acabaran matant-les totes. / A tal efecte va fer la seua compareixença davant el focus mediàtic la gallina Soraya-Turureta. Va escatainar tant com va saber, alçant els índexs amenaçadors, amb ulleres i posats que amb prou feines dissimulaven la falta de confiança en les pròpies paraules i les basques i la depressió que li produeix el vol lliure del president exiliat, a ella que no coneix més que el corral i l'estretor de mires hispànica. / El Coiot Pepot no para de tramar emboscades aprofitant la confusió entre jutges polítics (Llarena i cia.) i polítics jutges (M. Rajoy i cia.). Quan ja està a punt de fer esclatar la dinamita, passa Carles Correcamins a tota hòstia (bip-bip) i l'explosió deixa socarrimat El Coiot i amb la seua trista figura estampada al fons de l'estimball. / La realitat s'assembla a la faula només en l'obstinació persecutòria d'El Coiot, en la frustració permanent de les seues pretensions. Potser si renunciés a cruspir-se el Correcamins i intentés dialogar-hi, podrien fer una partideta a cotos, evitar el ridícul i no sentir-se tan infeliç enmig del desert de la intolerància. / Ni blanc ni negre, el gat hereu del franquisme, que es passeja per les teulades desafiant l'equilibri democràtic, ja no caça ratolins. / Almenys ratolins espavilats com Jerry Puigdemont, que fa anar de bòlit Tom Rajoy, Tom Zoido i Tom Sáenz (gats intercanviables segons l'escena). Els felins tenen urpes, força i ullals esmolats i compten amb l'ajut d'altres gats de la banda com Tom Sánchez i Tom Rivera, però a Jerry Puigdemont és molt difícil menjar-se'l. Té ferms principis democràtics, un poble de pacients rosegadors li fa costat i a més parla bé i en diferents idiomes, cosa que els gats monolingües no li perdonen. / Alguns dels que més van gallejar en el corral valencià són avui patètics protagonistes de revelacions, falsos penediments i desplomades per un torrat de segó penitenciari. Ricardo Costa llueix avui a la banqueta dels acusats la mateixa polsera rojigualda que ja tenia en l'època de l'espoli despietat ordenat per Camps i el seu amic per davant, darrere i de costat M. Rajoy. Molts dels antics i actuals votants d'aquesta màfia estan ara mirant cap a una altra banda amb les orelles tapades. / Quant de temps més durarà el vol gallinaci de Rajoy? I el festí de les altres grans aus carronyeres? De moment el ridícul continua i per això han enviat el rei lleó Felip VI com a portaveu del govern a Davos perquè continue alliçonant sobre l'imperi (de la llei, diu que) amb el segrest de la democràcia. L'estruç té un estómac a prova de bombes i el lleó ho és només per la cua.

[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 27 de gener de 2018.]

[Nodrida representació de la banda en els dies de vins i roses.]

6 comentaris:

  1. Mestre: quina classe de LITERATURA... assaig del bo -el de la premsa també ho és, Fuster n'era mestre. I, de regal, una lliçó ben aplicada de "teoria narrativa", fresca, enjogassada, però -òndia- punyent. Clar i català, com Déu mana.
    Gràcies, artista
    FUSTERianament

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Isidre, res de classes, que ja estic prejubilat. Bromes a banda, gràcies sempre pel teu apunt fusterià. Salut.

      Elimina
  2. Gràcies Manel. Quina faula!! Avui m'ha fet riurew.

    ResponElimina
  3. Sort que de vegades algun escrit també ens il·lumina la rialla. Com diuen alguns al meu poble: "Mane qui mane, cafè i bon humor que no ens falte". Salut, Joan.

    ResponElimina
  4. Muy claro y muy divertido. Muy oportuna la foto, aunque no están todos los que son. Un abrazo.

    ResponElimina
  5. Bueno, ya sabes que es difícil meter a todos los chorizos-pájaros en la misma fiambrera-jaula. Un abrazo i gràcies pel comentari.

    ResponElimina