Capitalisme (més) salvatge

Que de moment l'anunciada "nova normalitat" no sembla més que això, l'enèsima reinvenció del capitalisme en versió més salvatge. Ja en coneixem algun axioma: la crisi que la paguen els qui (més) la pateixen. Forçar els oxímorons en contextos tan poc literaris no ix debades: si és nova no pot ser normal, si és normal ja no és nova. És a dir, el mateix de sempre per molt que estiguem en juliol i que les platges vagen omplint-se de gent, fins i tot amb mascareta, la qual cosa és una novetat no gens normal. Com tampoc no és nova la versió trumpiana del capitalisme, que no és més que un capitalisme descarat, sense màscares i amb molta grandiloqüència, molta fatxenderia de western dolent i un exhibicionisme que només poden lluir els ases (i que ens perdonen els ases) rematats, que ni saben que ho són. I quan algú pregunte què era això del capitalisme salvatge (i que ens perdonen els bons salvatges) li direm que el fenomen es basava en la famosa llei de l'oferta i la demanda duta a les últimes conseqüències, molt visible en temps pandèmics, que ja comencen a ser-ho tots i arreu. Demanda de medicaments per combatre la covid-19? Oferta de remdesivir a preus estratosfèrics, a raó de 348 euros la dosi i 2.090 el tractament complet. Qui deia que el virus no hi entenia, de fronteres? I de classes, hi entén de classes? Deu tenir per casualitat alguna cosa a veure la salut amb els diners? La llei de l'oferta i la demanda és la mateixa que la llei del més fort, que és la que governa la selva i les societats humanes que se la miren amb menyspreu perquè són tan ignorants com Trump, que ni sap que ho és. Qui paga, mana, l'axioma que ho rebla tot. Per això el president nord-americà (no de la pròpia butxaca, aclarim-nos) ha comprat tot l'estoc disponible aquest mes del famós medicament fabricat per Gilead Science i el 90% del que produirà en agost i setembre. Molts pardals d'un tir, multiplicació dels beneficis en temps de crisi: gestione de puta pena la pandèmia burlant-me del virus i la ciència i de la mare que els va parir, m'ixen pacients fins per les orelles, uns 500.000, compre a preu d'or els fàrmacs a una empresa amiga o amigable amb els diners de tots per administrar-los als connacionals (rics) i de pas els sostrac a d'altres de possiblement més necessitats per eliminar molesta competència. Qui dona més? Amèrica primer, o Espanya, o França, jo primer! Capitalisme en estat pur, pobres salvatges, pobres pobres!

Rèpliques del mateix sisme, l'era postcovid tan semblant a la precovid, el juliol a la platja o a l'atur, encara que siga amb mascareta, per fer veure que estem vius, sans i estalvis. No com aquests desgraciats de Palestina, a qui Israel furta amb el beneplàcit internacional les últimes valls fèrtils (i riques en minerals, ai pobres) de Cisjordània, les del Jordà. No com aquestes guerres interminables de Síria o el Iemen, sostingudes per Turquia i l'Aràbia Saudita respectivament, clients preferents d'una indústria armamentística, l'espanyola, que ha crescut un 300% en el darrer decenni. Cal compensar els desequilibris, tenir en compte l'oferta i la demanda. I dedicar els esforços deguts a la indispensable publicitat. Si la demanda de monarquia minva de forma alarmant fins en ple estat d'alarma, res com una tournée dels reis (Sr. i Sra. Smith per als amics, i sense mascareta) per la geografia hispànica, enguany que ens hem quedat sense tour de França, per estimular-la. En fi, capitalisme més salvatge d'impossible nova normalitat, que de tan extremat pot provocar les protestes del respectable no respectat al crit de "Abaix la monarquia", "Visca la República", "Llibertat, amnistia, autodeterminació", "Treball, terra i llibertat!", "La salut per al qui la treballa", per exemple, com va passar a Badajoz fa uns dies i pot passar demà fins i tot a València. Salvatge, sí, insostenible i, per rematar-ho, assassí i suïcida, les dues coses alhora.

[Publicat a Nosaltres La Veu el divendres 3 de juliol de 2020.]