dissabte, 27 de novembre de 2010

Fora de la llei

Després de la minifestació d'España 2000 a Benimaclet i de la indesitjada i indesitjable visita posterior de José Luis Roberto i una quinzena d'altres hienes al Centre Social Terra, el delegat del Govern espanyol, Ricardo Peralta, ha afirmat que aquest partit d'extrema dreta “no ha incomplit la llei”. Vol dir això que, segons ell, no hi havia motius legals per prohibir l'exhibició de violència xenòfoba que ha tingut els veïns amb l'ai al cor durant tota una setmana. No sabem quina llei invoca Peralta per llevar-se de damunt la mala puça, si la de partits o la del codi penal (totes dues, en el capítol II i l'article 510 respectivament, penalitzen les conductes que atempten contra drets i llibertats fonamentals de les persones), però sona a excusa de mal pagador. És una llàstima haver de recordar allò de feta la llei feta la trampa, perquè ens agradaria comprovar que la llei és igual per a tots i no donar més arguments al nostre escepticisme. ¿O no hem de considerar il·legal la irrupció en un local públic, al més pur estil western, d'un grup de coneguts feixistes per intimidar i amenaçar de mort els clients? ¿No és il·legal recórrer a la violència, verbal i física, contra “emigrants, ocupes i catalanistes” (sic) i altres espècimens de la llibertat? ¿O és que la llei invocada per Peralta serveix per empresonar abertzales i, pel mateix preu, donar també ales i cobertura als grupuscles violents d'extrema dreta? Utilitzats durant la transició com a forces de xoc per als treballs més bruts de la reacció blavera, la dreta triomfant ha pagat generosament els seus serveis amb la impunitat i sovint amb bons contractes públics (veja's el cas més conegut de Levantina de Seguros del temut Roberto). Gràcies a això València s'ha convertit en ciutat sense llei on els xèrifs de l'esquerreta oficial s'espolsen les puces i deixen la ciutadania amb el cul a l'aire. Més valdria a Peralta recordar els casos de Miquel Grau i Guillem Agulló o les bombes a Fuster i Guarner, i tots els atemptats contra la democràcia que des de fa anys protagonitza impunement la bèstia feixista, abans d'agafar-se-la amb paper de fumar legalista i veure passar el proper seguici fúnebre en batí d'estar per casa. Qui avisa no és traïdor, com ha fet España 2000, però sí aquell qui, amb el ceptre de la llei a la mà, empara aquesta violència. 

Publicat a Levante-EMV, dissabte 27 de novembre de 2010.

1 comentari:

  1. Molt encertat, Manel. Qui és realment més fora de la llei, els que amenacen la pau dels altres o els que els ho permeten? Qui és més lladre, el que furta o qui fa la vista grossa i se n'aprofita? Qui és més corrupte, el mafiós o el jutge que li dona carpetada? Aquestes situacions són les que soscaven l'estat de dret. Poca broma, doncs.

    ResponElimina