divendres, 11 de març de 2011

Ninot indultat

Basta mirar la cara de l'encara president per descobrir quina és la seua més íntima vocació: la de ninot indultat. De fet, segons tots els pronòstics (olor de fregitel·la, banderes de plàstic al vent marçal, mobilitat com a cursa d'obstacles, petardades in crescendo… i el pitjor no ha arribat encara) les Falles ja són ací, temps de foc però sobretot d'indulgència. No sabrem mai què fou abans, si l'ou o la gallina, i ens quedarem amb el dubte de si fer cara de ninot és causa o efecte de la simbiosi entre poder i festa. Són així perquè governen o governen perquè són així? Els voten perquè són així o són així perquè els voten? Etcètera.
Siga com siga, la delegació valenciana del PP que assistí a la conferència, convenció o espectacle de Mallorca no semblava tenir més objectiu que l'aclamació de Camps enmig del bany d'acòlits, com si aplaudiments i primers plans mediàtics bastassen per concedir-li el títol honorífic de ninot indultat del foc d'una justícia que cada dia que passa va prement una miqueta més la cintura del president amb una corretja marca Gürtel. Aquest fou el segon acte del preludi faller, que el primer ja venia escrit en el llibret de falla amb la signatura de Rajoy sota la nominació del candidat. La mascletada final la hi van posar els discursos de cloenda contra la corrupció i per la transparència en la gestió dels diners públics, que és com allò que li diu el mort al degollat. Com sabem, després de la traca, i dissipat el fum, no queda res, de manera que ja podem esperar asseguts que algú done la cara per tanta corrupció i tanta opacitat i abús de poder com porta el president a l'infern de l'americana de Forever Young o Milano.
És clar que un ninot, indultat o no, es manté impassible en la seua rigidesa i no se li poden demanar comptes. A més, corrupció i transparència només són traca per cremar, masclets que es llancen invariablement als peus dels altres. Temps de falles, doncs, i d'indulgència, propicis per als consabuts numerets al balcó de l'Ajuntament i per enviscar-se amb el xapapote festiu en olor de multituds. Al final el foc cremarà els ninots i n'indultarà uns pocs per a major glòria de l'arqueologia valenciana.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 12 de març de 2011

                                           La coneguda i censurada imatge de la feliç parella.

1 comentari:

  1. Manel, em trac el barret que no porte ni tinc, però me'l trac. Magnífic. I alhora me n'adono d'un veritable daltabaix: des de quan ens governen els ninots que cada quatre anys indultem? Ha estat sempre així? Llavors, a qui collons estem cremant any rere any a les falles? Reflexionem-hi, amics, reflexionem-hi. Que tot vaja d'allò més bé als premis d'avui en Alcoi.

    ResponElimina