divendres, 3 de juny de 2011

Línia de flotació

El senyor Font de Mora ha decidit morir matant, cosa que vista la necrofílica passió amb què ha desenvolupat el seu treball al front de la Conselleria d'Educació (sic) tots aquests fúnebres anys, no ens estranya gens. Així, mentre passa a millor vida (això segur), i després dels globus sonda que va llançar per preparar el camp de batalla i que acabaren amb la llufa de la citizenship i la introducció del xinès mandarí a l'escola –recorden aquells acudits sense gràcia?–, ha decidit fer un salt qualitatiu en la seua guerra: torpedinar l'ensenyament en valencià. Com en les maniobres anteriors els torpedes de Font de Mora, fabricats en les armeries d'un PP on abunden indígenes que consideren un defecte parlar l'idioma propi, vénen camuflats de plurilingüisme. No sabem com aquesta gent, que per regla general viu còmodament instal·lada en un sol idioma, el castellà, gosa parlar de plurilingüisme, ni per què planifica des de la política més rudimentària d'esquena a lingüistes i pedagogs. Sota el maquillatge de la modernor, però, no hi ha més que una simple empanada (diu que inspirada en la gallega, que allà ja se'ls indigestà). El torpede, per fi, viatja directe contra la línia de flotació de la societat valenciana: el sistema públic d'ensenyament i la llengua. Perquè el programa d'immersió que més o menys representen les línies en valencià ha estat l'únic que s'ha revelat eficaç per al domini de les llengües i la qualitat acadèmica dels estudiants. Només a través d'ell s'ha pogut pal·liar en part el greu desequilibri que el valencià pateix en tots els àmbits de la vida social, prestigiar-ne l'ús i obrir una tímida finestra a la seua recuperació efectiva. Parlar de percentatges i equidistàncies sense tenir en compte la realitat concreta i penosa en què malviu el valencià és la millor manera d'avançar la seua necrològica. Té pressa Font de Mora per disseccionar aquest cadàver. Però el que la societat valenciana, l'ensenyament i la llengua necessiten no són funestos forenses sinó metges autèntics. De les set matrícules d'honor de segon de batxillerat del meu centre, sis són de línia i cinc són xiques. El següent torpede podria ser apartar les dones de la inútil dedicació a l'estudi. Les seues armes són per fi de destrucció massiva.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 4 de juny de 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada