dissabte, 10 de març de 2012

Falles polítiques


Que àgil ha entrat a sac la Junta Central Fallera contra les protestes que s'han aplegat sota el balcó municipal a les mascletades! Ja sabíem que per falles tot és permès a València, en especial la barbàrie i l'incivisme, però no la dissidència, la llibertat d'expressió i la manifestació del descontent popular, per molt pacífica i educada que siga. Que res no altere la pax romana, vull dir fallera, que per al cas és el mateix. La gerontocràcia (d'idees més que no d'edat) que regula, organitza i exerceix el control absolut sobre la festa vetla infatigable perquè la crítica democràtica no rebaixe gens el poderós efecte de somnífer que les falles han anat concentrant des d'almenys la triomfal entrada de Franco a la ciutat de què encara és alcalde honorari (i amb això està dit quasi tot). La protesta té, sí, una arrel política que s'expressa amb cartells, cartolines roges i llibres enlairats, convertits per agradable sorpresa en símbols de la lluita contra el menfotisme i la impunitat, l'autoritarisme i la injustícia. I de naturalesa política, a les antípodes de l'anterior, és també la promiscuïtat que s'exhibeix cada any sense pudor des del balcó de l'Ajuntament entre els representants electes i els capitosts fallers, més alguns convidats de pes que contribueixen amb entusiasme a la irrigació del narcòtic de decibels i foc que cada any es bomba des de les altures i a la ingesta de canapès i copes a compte de l'erari públic. I la promiscuïtat és tanta que un observador incontaminat no sabria qui és la batlessa i qui la fallera major, la senyora de roig amb veu de mascletada o la jove de la banda bicolor vestida de valenciana. Molt abans de les vigents retallades, el poder falleril, sota el ferri control dels amos del corral, la parra i la paella, en un prodigi de zoològica simbiosi, ja s'havien avançat a la decapitació general amb l'ocupació de tot l'espai urbà, inclòs el de les consciències. Les falles són, ai!, la continuació de la guerra política per altres mitjans, estat de xoc en estat pur, i per això volen que continuem calladets i mansos aplaudint a rabiar la seua glòria i poder. I un be negre!

Publicat a Levante-EMV, dissabte 10 de març de 2012.
[Fotografia publicada a ara.cat, 1 de març de 2012.] 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada