dissabte, 9 de juny de 2012

Intervenció


El mateix dia de fa unes setmanes o mesos que vam sentir a Rajoy dir que Espanya (pronuncie's la paraula a la manera d'olla a pressió o de xiulet del gallec) no corria el perill de ser intervinguda, perquè tot i que la situació era dificultosa l'Estat no es trobava al límit de cap abisme, vam tenir la certesa que la intervenció era qüestió de dies o d'hores. Del president del PP i del govern espanyol, valga la redundància, no sabem si és pitjor la tàctica de l'estruç que ja va practicar el seu amic Camps abans de ser intervingut pel seu partit, o les estrepitoses aparicions al carrer Gènova de Madrid, que provoquen un atac d'hilaritat en les persones normals i que els mateixos acòlits han d'aplaudir per pura rutina i sense gens d'entusiasme. I no és que siga difícil interpretar l'arnada retòrica d'aquests polítics de la sotsobra, sinó que l'has de girar exactament com un mitjó i si diuen, per exemple, “la porta està tancada”, és que és oberta, i si “fa sol” és que plou a bots i barrals. La inèrcia anodina dels temps en què bufava el vent de popa, ni que fos més aparent que real, per inflar les veles dels discursos, ja no val enmig de la tempesta, i el mal és que el llenguatge és un dipòsit de saviesa i rectitud moral que no s'improvisa. El lloc que llavors ocupava el buit tou de les paraules, que el personal procurava d'evitar amb tota mena d'auriculars privats, s'ha omplert amb mentides evidents, i entre tanta pol·lució ja costa molt respirar. Tindrem doncs intervenció, i de la grossa, i tot i que no sabem ben bé què s'amaga al fons del mitjó d'aquesta paraula, injectaran milions a dojo per salvar uns bancs que els han fet desaparèixer amb el vell abracadabra del robatori, i que tot això no ho pagarà el capità moro d'en Castillo sinó vostè i jo a escoti i amb bons interessos. Islàndia, Grècia? S'admeten apostes. Barrades les possibilitats d'exigir responsabilitats polítiques i penals per tanta burrada, Rajolcaba continuarà amb la pirotècnia mentidera i la bombolla s'inflarà i s'inflarà fins a l'esclat final. Sense una adequada anàlisi del que està passant i una teràpia a l'alçada de les circumstàncies, que no volen ni poden fer, el malalt tornarà a recaure. L'única intervenció factible i duradora fóra sobre una democràcia que fa temps que se n'ha anat en orris i per totes bandes.
 
Publicat a Levante-EMV, dissabte 9 de juny de 2012.
 
 




















[El Roto, El País 9 de juny de 2012.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada