dissabte, 16 de juny de 2012

L'Arxipèlag



Hauria de figurar aquest títol de Hölderlin, un dels cims de la poesia de tots els temps, en el frontispici del Bundestang o a la porta del despatx del director del Deutsche Bank. El somni retrospectiu de Grècia d’il·lustrats i romàntics, en especial els alemanys, va aconseguir remuntar el riu de la història per descobrir les fonts on brollava l’aigua d’Europa, composta essencialment de l’hidrogen de la raó i l’oxigen de la llibertat. Era la mateixa utopia que fa reclamar a Espriu, molts anys més tard, “la suprema unió i igualtat entre tots els homes”. Amb el temps i la victòria agònica del capitalisme més salvatge els amos del mercat considerarien la cultura una excrecència lamentable i, en el millor dels casos, la relegarien als museus de les coses inservibles i en el pitjor n’omplirien el gran buit amb estadis i televisions on només se sentiria el crit unànime del gol. No cal sinó mirar l’anunci en què un aficionat esgarra amb fúria els fulls d’un diari que informa sobre els problemes actuals per lliurar-se tot seguit a la catarsi bàrbara del baló per comprendre el grau d’abjecció moral a què hem arribat mentre s’esmicola el vell somni d’Europa. I més si hi afegim que l’anunci en qüestió és l’oficial, una injecció lectal de narcosi mentre ens acostem a l’abisme i el Govern de l’Estat es converteix en patètica riota a nivell planetari. Però hi ha Grècia i la imminent cita amb les urnes que potser esclarirà molts dubtes. En un article de l’amic Amadeu Sanz que es pot consultar per internet a La paraula nostra i de qui manllevem el títol d’aquesta columna, a propòsit de la visita del periodista de Syriza Yorgos Mitralias al nostre país s’hi compara la situació actual dels grecs amb la d’Espanya: la compra ingent de material bèl·lic a les grans potències per mantenir una guerra freda fomentada durant cinquanta anys contra Turquia, d’una banda, i la guerra depredatòria de l’especulació immobiliària de l’altra. El combat entre el poder financer i la dignitat dels pobles està inspirant avui els darrers versos a Grècia.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 16 de juny de 2012.

 






1 comentari:

  1. Tant de bo siguen capaços, els grecs, de donar-nos l'enèsima lliçó, no la darrera. I no puc deixar de transcriure, perdona'm: Pero las virtudes de los alemanes son brillantes maldades y nada más; pues sólo son fruto de la necesidad, impuesto a la sequedad del corazón con fatigas de esclavos por un miedo cobarde […] En el pueblo alemán, los discípulos de las musas crecen llenos de amor, de espírirtu y de esperanza; los ves siete años más tarde y andan errantes como sombras, silenciosos y fríos, son como un terreno que el enemigo ha sembrado de sal (Hölderlin, Hyperion) I no ho dic pels alemanys, sinó per tots aquells que d'ací uns anys puguen estar molt i molt penedits de tot l'embolic que n'estan fent. Que els déus ens protegeixen!

    ResponElimina