dissabte, 6 d’octubre de 2012

Sense novetat

Tal vegada l'única novetat que envolta el 9 d'Octubre d'enguany és que Canal 9, segons tinc entès, no retransmetrà la Processó Cívica, que no sé per què encara es diu així malgrat els episodis d'incivisme per a què històricament ha servit d'excusa. Ignore si hi ha gent que veu aquestes coses per la tele i quines són les xifres dels radicals partidaris d'ofrenar noves glòries a Espanya que acudeixen a la cita més emblemàtica (puix que d'emblemes exclusivament va la cosa) del blaverisme institucionalitzat. La no compareixença de les càmeres de la televisió autònoma (però sempre dependent del poder de torn, central i perifèric), no es deu a cap canvi en la trajectòria carrinclona que defineix la casa, sinó fruit de la vaga dels seus treballadors, que ja veuen sobre els caps la immensa guillotina de l'ERO que n'enviarà 1.200 al carrer i que ja ha obert expedient a 50 d'ells que van gosar protestar en viu i en directe. Els serveis mínims de rigor sí permetran informar, en canvi, sobre el ritual de besamans, autobombo i canapès que se celebrarà com sempre i amb una mica menys de glamour i, suposem, menys copes i picadetes per barba, al Palau de la Generalitat, així com l'èxtasi de la davallada de la Senyera erecta des del balcó de l'Ajuntament i el solemne Te Deum de la Catedral. Poca novetat, doncs, si no és que considerem com a tal la neteja en vespres de la gran diada d'alguns càrrecs del PP imputats en una causa o altra que ara passaran a la cambra dels mals endreços fins que l'oblit, la carpetada judicial o el riu de la història se'ls enduran avall, confosos en el poti-poti que avui encapçala l'extotpoderós Blasco i que integren ja un de cada cinc diputats-imputats del partit, poca broma. El gest de Fabra-Ciscar, així, sembla una cosa molt torera i per a la galeria electoral, feta una mica a contracor i per salvar els mobles. Però heus ací de nou el 9 d'Octubre, tan dessubstanciat institucionalment com ho és des de l'invent de la Comunitat, que almenys ens excita la curiositat de comprovar quants partidaris de l'himne de les ofrenes queden dempeus per defensar la brutal retallada amb què l'Estat paga els serveis prestats i la fidelitat a prova de bombes (i pressupost) dels súbdits valencians. O com ens ho farà empassar el Molt Honorable en el seu discurs per a l'ocasió, que apostem que serà tan pobre en la retòrica i el contingut com ho és des que el temps és temps per aquestes rodalies del regne. 

Publicat a Levante-EMV, dissabte 6 d'octubre de 2012.

[Foto de CCOO-PV.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada