L'anestèsia

Fer una ullada a la premsa de Madrid després d'haver vist i viscut en primera persona del singular la gran manifestació de l'11 de setembre a Barcelona és prendre consciència de l'abisme que separa la realitat, per molt difícil que siga de comprendre, i la ficció, independentment de la qualitat de la prosa o de la simple mala bava que escriu amb lletres gruixudes. Aquest abisme atàvic, més o menys dissimulat en els temps de conllevancia que el poder administra com i quan li convé, s'obri com una fossa insondable davant les coses que realment compten i quan la confrontació política i ideològica, saó de qualsevol democràcia avançada, es viu i es veu com una guerra oberta. A l'enemic, ni aigua. En bona part devem a aquesta guerra d'intoxicació i propaganda no solament que la desafecció de Catalunya envers l'Estat que anunciava fa uns anys Montilla amb un filet de veu s'haja convertit en el gran tsunami independentista dels nostres dies, sinó l'eficaç anestèsia amb què malviuen la majoria d'espanyols que s'engreixen amb el pinso anticatalanista. Pots no estar d'acord amb l'objectiu que perseguia la manifestació de Barcelona, però des del punt de vista de la veracitat democràtica i informativa no tens dret a rebaixar els pam dalt pam baix 1.800.000 ciutadans que vam eixir al carrer a poc més de 500.000 ni convertir la disciplinada, festiva i decidida multitud en un ramat d'eixelebrats abduïts per un president boig. No pots, com Rajoy, embarbussar-te en penoses metàfores mèdiques i xiular com qui sent ploure ni insistir com fa la Cospedal amb l'avorrida sonsònia que són les lleis, i no les manifestacions lliures dels ciutadans, les úniques que governen. Pots negar la realitat problemàtica i enrocar-te com un rei vençut però tard o d'hora t'hi has d'enfrontar. I el problema és que Catalunya vol votar la seua llibertat. Quina llei, que avalarà previsiblement un Tribunal Consitucional deslegimitat, titella dels grans partits del règim, pot negar aquest dret elemental en democràcia? L'escac que el poble de Catalunya, la seua societat civil i les seues institucions ha plantejat a l'Estat i a l'estat de coses d'una democràcia dessubstanciada i exhausta, i que més prompte que tard el durà a la seua independència, és ben probablement la revolució democràtica més important que avui coneixen Europa i el món. I hauria de servir també per desemperesir els endormiscats pobles hispànics. La corretja sanitària que el poder de Madrid i els seus mitjans de formació de masses està imposant al procés, però, no fa més que eixamplar l'abisme i assegurar l'anestèsia del personal. Però qui tinga ulls que mire i intente comprendre.

[Publicat també a http://www.tipografialamoderna.com/ dissabte 13 de setembre de 2014.]